Tics poètics: “Paraules no dites”, de Montserrat Abelló i Soler

Actualitat

Paraules no dites

Les paraules
se m’entortolliguen
a les mans. Em costa
de desprendre-me’n.
Se m’amoroseixen
entre els dits, i
es tornen dolces.
Hi servo la tebior
de moltes mans, de
cossos; la tremolor
de llavis entreoberts
i el tacte de la pell
espessa de desig,
suavitat
de parpelles closes,
trèmules
damunt d’ulls que endevino
plens de guspires.
Sóc amb vosaltres
a través de la pell
d’aquest cos que estimo.

Montserrat Abelló i Soler va néixer a Tarragona l’1 de febrer de 1918 i va morir a Barcelona el 9 de setembre de 2014. Va estudiar a Barcelona, a la Facultat de Filosofia i Lletres, on va conèixer Carles Riba. El 1936 va ser professora d’anglès a València i el moviment en la seva vida va augmentar després de 1939, quan va haver d’exiliar-se a França, al Regne Unit (on va desenvolupar tasques d’ajut als refugiats) i a Xile (on treballà a l’empresa del seu pare a Valparaíso i, posteriorment, com a professora d’anglès a l’escola suïssa de Santiago de Xile). En aquest país sud-americà va viure uns vint anys. Tornà a Barcelona el 1960. A part d’escriure, en aquests anys va traduir autors com Agatha Christie, Iris Murdoch, E. M. Forster, Adrienne Rich, Anne Sexton Denise Levertov, Margaret Atwood, Anne Stevenson i, sobretot, Sylvia Plath, de qui va rebre una forta influència. El 1998 li van concedir la Creu de Sant Jordi i el 2008 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva llarga trajectòria.