Fem com si no sabéssim el final (del conte)?

Un dia serem vells i darem nous als nens,

i potser Benidorm ens semblarà millor,

qui sap si a mig matí farem cap a les obres,

tal vegada un gosset ens donarà l’afecte.

Uns quants dies més tard canviarem de barri,

i cultivarem malves als pisos de la caixa,

estirarem la pota, i anirem de viatge

de bracet amb la dama aquella de la dalla.

Després vindrà la pols que jeu sobre la pols,

també la desmemòria i l’oblit absolut,

no hi haurà cap poema que mai hagi existit,

solament un silenci cridant en el no-res.

¿Per què no aprofitem una mica la tarda i sortim a fer el volt i em dius coses boniques i ens partim una orxata i fem com els infants que fan que encara es creuen que els reis no són els pares?

Roc Casagran i Casañas va néixer a Sabadell el 1980. Escriu indistintament poesia i narrativa. Col·labora puntualment a la premsa, i treballa de professor de llengua i literatura a secundària. Fa recitals de poesia arreu del país, de vegades sol, de vegades acompanyat d’altres poetes, alguns cops al costat de Cesk Freixas, Lu Rois, Borja Penalba, Mireia Vives o Sergi Carbonell.