1.500 persones exigeixen «Justícia pels crims del franquisme» davant la Model

Actualitat

1.500 persones exigeixen «Justícia pels crims del franquisme» davant la presó Model de Barcelona

Unes 1.500 persones han exigit «Justícia pels crims del franquisme» aquest divendres al vespre davant la presó Model de Barcelona, coincidint amb els 40 anys de la mort del dictador Franco. Un gran acte de justícia i record a les víctimes del franquisme, impulsat per Òmnium i una trentena d’entitats, que ha combinat els parlaments de diferents víctimes i experts amb un espectacle musical de cançons populars antifranquistes. Aquí podeu veure el vídeo íntegre i aquí una fotogaleria.

«Demanem als partits i institucions catalanes que al futur Estat català es condemnin els crims contra la humanitat i es reconeguin les víctimes. No podrem construir un país amb uns fonaments democràtics sòlids sense la veritat i la justícia. Seguirem lluitant per construir un país nou sense estaques», ha afirmat Quim Torra, president d’Òmnium i portaveu de les entitats (llegiu el discurs íntegre). «Considerem una vergonya que 40 anys després Espanya no hagi estat capaç de passar comptes amb el seu passat totalitari. Exigim justícia. I volem recordar que la legislació internacional no empara la llei d’amnistia de l’Estat espanyol com una llei vàlida de punt i final», ha afegit.

L’economista Arcadi Oliveres ha repassat la repressió franquista i el seu llegat, recordant la lluita de persones com Lluís Maria Xirinacs en “l’absoluta ignorància cultural, quan no es podia escriure, editar ni vendre”. «Fem un acte de record de la tristor del feixisme. Però després dels actes de París, he tingut por que no tornem a caure en actituds feixistes. Feixisme mai més”, ha reivindicat.

L’advocada Magda Oranich ha presentat l’acte davant la Presó Model: «Entre aquestes quatre parets la dictadura va empresonar milers de persones per motius polítics i ideològics. S’hi van va torturar i executar homes i dones fins al final del règim. Per molts anys que passin, mai ens cansarem d’exigir justícia». En representació de les víctimes de la dictadura han intervingut Carme i Montserrat Puig Antich, germanes del jove llibertari Salvador Puig Antich, assassinat al garrot vil el 1974: «Tenim molta ràbia acumulada. Vam venir a la Model durant sis mesos. Quan visitàvem el Salvador no ens deixaven ni parlar català. Volem donar les gràcies a tothom qui ha fet possible aquest acte».

Espelmes i música per a la memòria

L’encesa simbòlica d’espelmes ha sigut una de les accions més emotives de l’acte, que han obert una vintena d’infants i trenta adults amb fotografies de diverses víctimes del franquisme. Al fons de l’escenari s’hi han projectat els noms de les 4.000 persones assassinades pel règim franquista.

Els parlaments s’han alternat amb un espectacle musical inèdit, amb l’adaptació a càrrec del grup alcoià Verdcel de cançons representatives de l’oposició cívica al franquisme: Jo vinc d’un silenci (Raimon), Què volen aquesta gent (Maria del Mar Bonet) acompanyats de Montse Castellà, L’escola de Ribera (Ovidi Montllor), A Margalida (Joan Isaac) amb Cesk Freixas i L’estaca (Lluís Llach) amb Juanjo Bosk, que ha estat cantada emotivament per tot el públic com a cloenda.

A l’acte també s’hi han projectat tres vídeos: el repàs de la repressió franquista per part de tres experts -Pep Cruanyes, Antoni Batista i Josep M. Solé Sabaté- (https://www.youtube.com/watch?v=i2SMuvvGR8g) i el testimoni de les víctimes, que expliquen la seva experiència (https://youtu.be/3Xw_NjNuWZY) i també reflexionen sobre la gestió del passat franquista (https://youtu.be/olYNxgBqhoA). 

Entre els assistents a l’acte, la presidenta del Parlament Carme Forcadell, el conseller de Cultura en funcions Ferran Mascarell, la consellera de Governació en funcions Meritxell Borràs i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Gerardo Pisarello. També els diputats Josep Rull, Muriel Casals, Eduardo Reyes, Gabriela Serra, el secretari general d’ICV Josep Vendrell, el president de l’ANC Jordi Sànchez o el secretari general de CC OO Joan Carles Gallego, entre d’altres.

 

www.justiciafranquisme.cat