Aquest diumenge comencen les representacions de Pedra i Sang
Veniu a gaudir de l’obra teatral santcugatenca per excel·lència, del 25 al 28 de desembre
Des del seu inici l’any 2000, Tetrateatre, a sol·licitud de l’Ajuntament, ha muntat un gran espectacle basat en un dels episodis més obscurs de la nostra ciutat, el 650è aniversari de l’assassinat de l’abat Bernat de Biure en mans del noble de Cerdanyola Berenguer de Saltells. Ambdós s’havien enfrontat en litigi per una herència i el contenciós finalitzà de forma violenta amb un vessament de sang. L’autor Josep M. Jaumà i el compositor Joan Alavedra van transformar aquest tràgic succés en una fantàstica tragicomèdia musical en què la tragèdia entre l’Abat i Saltells s’intercala encertadament amb la comicitat i distensió de les escenes protagonitzades per la comunitat dels monjos i el seu poble.
Amb Dolors Vilarasau, la directora de l’obra, el públic capta i gaudeix d’una excel·lent representació del passat medieval de la nostra ciutat, no sempre conegut pels nouvinguts i els no tan nous.
Les representacions es duran a terme en la Sala Capitular del Claustre del Monestiels propers:
- Diumenge 25, a les 20 h
- Dilluns 26, a les 20 h
- Dimarts 27, a les 19 h
- Dimarts 27, a les 21.30 h
- Dimecres 28, a les 19 h
- Dimecres 28, a les 21.30 h
El preu de l’entrada és de 15 €, però hi ha un descompte del 20% per als socis del Club TresC (2 entrades per soci). Addicionalment, hi ha una promoció a les 50 primeres entrades reservades al web www.pedraisang.cat i a les 50 primeres entrades comprades a la Casa de Cultura.
Recordeu que l’entrada a l’espectacle inclou la visita guiada a la Ruta de Saltells i l’abat Biure a càrrec de l’historiador Domènec Miquel, pels llocs on van passar els fets històrics de Pedra i Sang. La sortida és de la llotgeta del Museu-Monestir 1 hora abans de cada funció. Podeu comprar de forma anticipada les vostres entrades a la Casa de Cultura de dilluns a dissabte de 10 h a 21 h i 1 hora abans de cada funció al Museu-Monestir, si hi ha encara entrades disponibles.
Fotografia de Lali Puig.
Finalment, us volem traslladar el text que en Jordi Robirosa, periodista resident a Sant Cugat de gran renom, ha escrit com a presentació de l’edició d’enguany, ja que reflecteix molt bé l’impacte que l’obra li causà en la seva estrena i com ha esdevingut tradició nadalenca indiscutible. Tornar a viure “Pedra i Sang” és, sens dubte, una obligació i un gaudi per a tot santcugatenc i, com bé diu n’Eduard Jener, crític d’arts escèniques, “Llarga vida i que vostès en puguin ser testimonis”.
Sempre m’agrada dir que, quan vaig arribar a Sant Cugat l’any 2000, el primer que vaig fer va ser fer-me soci de la Biblioteca. Gran decisió la meva atès que a hores d’ara encara en sóc un usuari fidelíssim. De seguida em vaig adonar que el cor de la cultura del poble bategava amb molta força. Les funcions de teatre, les audicions musicals, les exposicions de tota mena, el conjunt monumental… Sant Cugat feia i fa patxoca des del punt de vista cultural.
L’any 2000 es va fer una representació singular d’un succés tràgic: l’assassinat de l’abat Biure durant la missa del gall de l’any 1350 a mans de Berenguer de Saltells. A mi, el que més em va copsar llavors va ser, indubtablement, la fotografia del moment culminant del magnicidi quan el dropo d’en Saltells, vestit amb jaqueta de cuir, li clavava el coltell al pobre Biure, que no era cap altre que el nostre venerable actor Jaume Pla.
Però jo, si els he de ser sincer, em mirava allò de Pedra i Sang una miqueta des de la llunyania, amb un cert escepticisme. Fins que ho vaig veure de prop. I és que l’alma mater d’aquesta obra, de totes les seves representacions, que sempre està atenta a tot el que es belluga per Sant Cugat, Dolors Vilarasau, em va convidar un dia a fer-hi cap. Jo no sé si la Dolors és una bona seguidora del basquetbol i està a l’aguait de les meves aventures periodístiques, o si potser havia assistit a alguna meva exposició del Quixot o llegit els meus habituals articles en la premsa local; no ho sé, però el cas, és que em va convidar.
I allà em vàreu tenir, assegut a primera fila de butaques assistint a una funció teatral com si fos un magnífic combat de boxa. I ara us puc dir, amables lectors, amb ple coneixement de causa, que Pedra i Sang és una obra, per sobre de tot, enormement entretinguda. Xavier Tor ha substituït Jaume Pla amb mestratge i el nivell dels actors es manté alt, consistent. La trama argumental és intensa, però es balanceja suaument entre els moments més tràgics i d’altres gairebé còmics. Les al·lusions als esdeveniments més actuals, que encaixen amb eficàcia, li donen un aire fresc a l’obra i només pot disgustar a qui té una escassa amplitud de mires.
Algú em diu a cau d’orella que Pedra i Sang no havia de ser una obra que tingués continuïtat, però l’èxit obtingut ha empès a què acabi assolint el títol de funció imprescindible durant les festes nadalenques. A mi em sembla just, perquè quan les coses es fan bé acostumen a reeixir. Que no els ho expliquin; vinguin, seguin i gaudeixin.
Jordi Robirosa, periodista
Fotografia de Lali Puig.
Fotografia de Lali Puig.