Continuem el nostre itinerari de lectura d’aquest mes de gener a la Lleialtat parlant de l’autor Miquel Àngel Riera. La sessió comença amb un consell de la professora Remei Romanos als assistents: per conèixer bé un autor s’han de llegir el màxim nombre de les seves obres i una biografia seva, i millor que sigui crítica.
Riera és un autor difícil, poc conegut, amb una prosa molt metafòrica i frases força retorçades. De la mateixa manera que autors com Shakespeare, Pavese, ell volia ser reconegut com un poeta, però el públic no ha comprat els seus llibres de poesia sinó els de prosa. El més difícil per a un escriptor és expressar emocions i, amb poesia, resulta més fàcil.

Miquel Àngel Riera va néixer a Manacor l’any 1930 en el si d’una família benestant en la qual ningú no havia cursat estudis universitaris, sinó que havien treballat i fet diners. Un any abans del seu naixement, va tenir lloc el “crack” del 1929 i la família havia passat de ser molt benestant a simplement benestant.
L’any 1957 va presentar-se a un concurs amb el poemari “Poemes a Nai” i el va guanyar, però d’acord amb la moral imperant en aquell temps, l’hi van retirar per massa eròtic.

Políticament era un home d’esquerres, contrari a la guerra i a la violència en general. Arribava al compromís polític a través de la llengua, demanant la unió dels Països Catalans a través de la llengua. Aquesta posició li va concitar poques simpaties entre gent que estava en el poder o en punts importants de la cultura.
Per a ell, “escriptor i bo” era una redundància: un escriptor ha de ser bo perquè si no, no és un escriptor sinó “una persona que fa redaccions”. Les seves obres fan pensar i reflexionar, és un autor d’idees.

Morí el 1996, a 66 anys, víctima d’un càncer. De la mateixa manera que Salvador Espriu i Quim Monzó, va ser proposat candidat al premi Nobel de Literatura, però no va prosperar. La seva candidatura va ser proposada pel Pen Club català i va tenir l’ajut dels Pen Clubs francès i anglès, però Espanya va posar pals a la roda perquè no li donessin perquè els semblava un descrèdit pel castellà.
L’obra de Miquel Àngel Riera ha estat traduïda al castellà, anglès i altres llengües, i ha obtingut molts premis i guardons, especialment “Illa de Flaubert”, la seva obra més coneguda en la qual descriu la solitud, la falta de comunicació d’una persona que el portarà finalment al suïcidi.

L’obra es compon de 6 poemaris, 2 reculls de contes i 6 novel·les.
Les seves obres més destacades, són “Illa de Flaubert”, com a obra més important, “Poemes a Nai” i el recull de contes “Crònica lasciva d’una decadència”, “Morir quan cal”, “Els Déus inaccessibles”.
La sessió acaba amb un animat debat sobre l’actitud del personatge d’un dels contes: l’home que té una vida acomodada però no li agrada i, per pròpia voluntat, es converteix en una persona amb una vida anàloga a la del pobre que havia estat convidat a la taula de casa seva per Nadal.

El mes vinent ens endinsarem en la vida i obra de Jesús Moncada. Us convidem a assistir-hi.