Taula rodona, música i tastet:’ La Cultura Catalana al s.XXI’
(26/04/05) Redacció ÒC Demà, 27 d`abril, a les 19 hores, començarà el cicle de conferències “Societat i Ciència” que Òmnium Cultural ha organitzat conjuntament amb Institut de Cultura. Amb aquestes conferències, que es faran a la seu d`Òmnium Cultural i que són d`entrada lliure, s’introduirà els oients en el món de la ciència vist com quelcom que forma part de la nostra vida i que no ha de quedar restringida als especialistes. El cicle s`inicia amb la conferència “La ciència en el supermercat de la informació”, que anirà a càrrec de Vladimir de Semir, del Comissionat de Cultura Científica de l`Ajuntament de Barcelona. Per a més informació, clica aquí Hi ha hagut un canvi en la programació, la xerrada La malaltia mental a propòsit del Quixot es farà en dues sessions. La primera serà el dimecres 18 de maig a les 19.00 h, la segona el 25 de maig a les 19.00 h.
(22/04/05) Redacció ÒC
Dijous, 21 d’abril, va tenir lloc a les 19.00 hores la taula rodona per debatre i reflexionar la situació en què es troba la cultura catalana al s. XXI. L’acte, que es va fer a la nova seu d’Òmnium Cultural, va comptar amb la participació de Vicenç Altaió, poeta i artista plàstic, Lluís Gendrau, director de la revista Enderrock, Itziar González, arquitecta, Toni Casares, director de teatre i Sebastià Alsamora, escriptor. La taula va ser moderada per Gemma Casamajó, professora a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i crítica literària del diari Avui. Tot plegat, un col·lectiu d’artistes de diferents disciplines partícips en actiu de la nostra cultura.
El president de l’entitat, Jordi Porta, va presentar l’acte com un acte necessari i considerable per definir com i cap a on es dirigeix la cultura catalana. La moderadora, Gemma Casamajó, va encetar la taula rodona amb aquesta mateixa pregunta i va atorgar deu minuts a cada un dels ponents perquè fessin una primera aproximació de la situació cultural catalana en general i disciplinària en particular.
El primer participant, Vicenç Altaió, va fer una anàlisi comparativa entre el passat de fa 30 anys i el present i com,en tan poc temps ,s’han produït canvis en els nostres sistemes de comunicació: ‘Patim una dispersió en totes les àrees, en tots els gèneres. Això ha provocat que els valors de fa 30 anys enrere ara només siguin retòrica". Altaió va afirmar que estem patint un pluralisme massiu que ha fet desdibuixar qualsevol dels patrons que teníem abans, més enllà dels clàssics: ‘Hem deixat de tenir una cultura de valor per una de consum’. I va reclamar la necessitat d’assumir una consciència autocrítica.
A diferència d’Altaió, Lluís Gendrau no va parlar en termes generals, sinó que va centrar-se a radiografiar la cultura musical catalana i valorar-la com una cultura molt potent, forta i enriquida. En primer lloc, Gendrau va explicar la debilitat que té la música, a diferència de la pintura o la literatura per considerar-la un bé cultural. L’exemple més evident és el 16% d’IVA que paguem quan comprem un disc, impost que no paguem quan adquirim un llibre. Seguidament, el director de la revista musical va repassar grups catalans que porten més de dues dècades tocant al país, com Elèctrica Dharma, Els Pets o Sisa i va posar exemples quantitatius per tal d’explicar el bon moment en què es troba la música catalana: ‘Cada dia surt al mercat un disc editat en català’. Gendrau, però, va reivindicar que la música també és cultura i que mereix més respecte, més sensibilitat i més implicació per part dels mitjans de comunicació catalans. Per últim, Gendrau va deixar clar que escoltar música en català no ha de ser un acte de militància o de resistència, i va afegir: ‘ Quan serem normals?’.
Tot seguit, el torn de paraula va ser per a l’escriptor Sebastià Alzamora, qui agafant la pregunta que havia deixat a l’aire Gendrau va dir que tots els debats culturals eren succedanis de debats polítics o ‘d’un ajornament polític des de la transició’, perquè parlar de la cultura és parlar de ‘qüestions pendents’. I va afegir, remetent-se a les paraules del col·lega de la taula Vicenç Altaió, que costa d’acceptar que la nostra cultura pugui ser exitosa.
Després de l’escriptor, l’arquitecta Itziar González ens va parlar de la professionalitat en detriment de la cultura: ‘Estem quedant condemnats a la professió’. Va reclamar la recuperació lingüística des d’un nivell més planer, menys professional per tal de poder parlar de la cultura sense que esdevingui un repte: ‘Hem de cartografiar el nostre país, i recuperar els topònims per tal d’enriquir la cultura catalana, deixada en mans, únicament, de la professió’. Per últim, Toni Casares, director de teatre, va repassar l’evolució històrica del gènere teatral a Catalunya en comparació amb el teatre europeu. Pel que fa al teatre d’ara, Casares creu que és un teatre provocador perquè vol incidir en la construcció d’una nova societat: ‘És un teatre compromès’, va dir. Sobre la programació dels teatres públics, el director de teatre creu que se centren únicament en allò políticament correcte, en els clàssics i els grans espectacles europeus i per això va reclamar el compromís de l’autor amb la seva pròpia obra, que no deixa de ser el fruit del nou teatre, del creador original.
Un cop acabada la taula rodona, va haver-hi l’actuació del quartet de jazz Free Spirits 500mg & Laia Cagigal que van musicar el recital Música sobre la poesia de David Castillo. El quartet estava composat per Laia Cagigal a la veu, Gorka Benítez al saxo, David Mengual, compositor i piano i David González al contrabaix.
A part de l’actuació musical del quartet, també es va gaudir del tastet organitzat pel cuiner Mario Castaño, que va presentar tres degustacions fetes amb combinacions diferents d’ingredients d’arreu dels Països Catalans, com maó, ceps, gambetes d’Arenys o sobrassada, entre d’altres.
Dijous, 21 d’abril, va tenir lloc a les 19.00 hores la taula rodona per debatre i reflexionar la situació en què es troba la cultura catalana al s. XXI. L’acte, que es va fer a la nova seu d’Òmnium Cultural, va comptar amb la participació de Vicenç Altaió, poeta i artista plàstic, Lluís Gendrau, director de la revista Enderrock, Itziar González, arquitecta, Toni Casares, director de teatre i Sebastià Alsamora, escriptor. La taula va ser moderada per Gemma Casamajó, professora a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i crítica literària del diari Avui. Tot plegat, un col·lectiu d’artistes de diferents disciplines partícips en actiu de la nostra cultura.
El president de l’entitat, Jordi Porta, va presentar l’acte com un acte necessari i considerable per definir com i cap a on es dirigeix la cultura catalana. La moderadora, Gemma Casamajó, va encetar la taula rodona amb aquesta mateixa pregunta i va atorgar deu minuts a cada un dels ponents perquè fessin una primera aproximació de la situació cultural catalana en general i disciplinària en particular.
El primer participant, Vicenç Altaió, va fer una anàlisi comparativa entre el passat de fa 30 anys i el present i com,en tan poc temps ,s’han produït canvis en els nostres sistemes de comunicació: ‘Patim una dispersió en totes les àrees, en tots els gèneres. Això ha provocat que els valors de fa 30 anys enrere ara només siguin retòrica". Altaió va afirmar que estem patint un pluralisme massiu que ha fet desdibuixar qualsevol dels patrons que teníem abans, més enllà dels clàssics: ‘Hem deixat de tenir una cultura de valor per una de consum’. I va reclamar la necessitat d’assumir una consciència autocrítica.
A diferència d’Altaió, Lluís Gendrau no va parlar en termes generals, sinó que va centrar-se a radiografiar la cultura musical catalana i valorar-la com una cultura molt potent, forta i enriquida. En primer lloc, Gendrau va explicar la debilitat que té la música, a diferència de la pintura o la literatura per considerar-la un bé cultural. L’exemple més evident és el 16% d’IVA que paguem quan comprem un disc, impost que no paguem quan adquirim un llibre. Seguidament, el director de la revista musical va repassar grups catalans que porten més de dues dècades tocant al país, com Elèctrica Dharma, Els Pets o Sisa i va posar exemples quantitatius per tal d’explicar el bon moment en què es troba la música catalana: ‘Cada dia surt al mercat un disc editat en català’. Gendrau, però, va reivindicar que la música també és cultura i que mereix més respecte, més sensibilitat i més implicació per part dels mitjans de comunicació catalans. Per últim, Gendrau va deixar clar que escoltar música en català no ha de ser un acte de militància o de resistència, i va afegir: ‘ Quan serem normals?’.
Tot seguit, el torn de paraula va ser per a l’escriptor Sebastià Alzamora, qui agafant la pregunta que havia deixat a l’aire Gendrau va dir que tots els debats culturals eren succedanis de debats polítics o ‘d’un ajornament polític des de la transició’, perquè parlar de la cultura és parlar de ‘qüestions pendents’. I va afegir, remetent-se a les paraules del col·lega de la taula Vicenç Altaió, que costa d’acceptar que la nostra cultura pugui ser exitosa.
Després de l’escriptor, l’arquitecta Itziar González ens va parlar de la professionalitat en detriment de la cultura: ‘Estem quedant condemnats a la professió’. Va reclamar la recuperació lingüística des d’un nivell més planer, menys professional per tal de poder parlar de la cultura sense que esdevingui un repte: ‘Hem de cartografiar el nostre país, i recuperar els topònims per tal d’enriquir la cultura catalana, deixada en mans, únicament, de la professió’. Per últim, Toni Casares, director de teatre, va repassar l’evolució històrica del gènere teatral a Catalunya en comparació amb el teatre europeu. Pel que fa al teatre d’ara, Casares creu que és un teatre provocador perquè vol incidir en la construcció d’una nova societat: ‘És un teatre compromès’, va dir. Sobre la programació dels teatres públics, el director de teatre creu que se centren únicament en allò políticament correcte, en els clàssics i els grans espectacles europeus i per això va reclamar el compromís de l’autor amb la seva pròpia obra, que no deixa de ser el fruit del nou teatre, del creador original.
Un cop acabada la taula rodona, va haver-hi l’actuació del quartet de jazz Free Spirits 500mg & Laia Cagigal que van musicar el recital Música sobre la poesia de David Castillo. El quartet estava composat per Laia Cagigal a la veu, Gorka Benítez al saxo, David Mengual, compositor i piano i David González al contrabaix.
A part de l’actuació musical del quartet, també es va gaudir del tastet organitzat pel cuiner Mario Castaño, que va presentar tres degustacions fetes amb combinacions diferents d’ingredients d’arreu dels Països Catalans, com maó, ceps, gambetes d’Arenys o sobrassada, entre d’altres.