Omnium Cultural - Llengua Cultura País

Òmnium Cultural és una entitat amb més de 50 anys d'història al servei de la llengua, la cultura i el país.

119.100 socissocis a tot el món

Saber-ne més

Òmnium Cultural és una entitat amb més de 50 anys d'història al servei de la llengua, la cultura i el país.

119.100 socissocis a tot el món

Saber-ne més

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Els nostres referents culturals

Quim Monzó (Barcelona, 1952) és el guanyador del 50è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un reconeixement que fa Òmnium Cultural a la seva trajectòria literària.



El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural l'any 1969, és un reconeixement a la trajectòria d'una persona que "per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans".

Notícies
L’escriptor barceloní Quim Monzó és el guanyador del 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural...
Isabel-Clara Simó ha rebut de la mà del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en...

Isabel-Clara Simó és la guanyadora del 49è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El jurat ha decidit que l’...

Maria-Antònia Oliver ha rebut aquest vespre al Palau de la Música Catalana el 48è Premi d’Honor de les Lletres...
Una delegació d'Òmnium Cultural, encapçalada pel president Jordi Cuixart, s'ha reunit aquest dimarts a la tarda...
L'Espai Mallorca de Barcelona va acollir la prèvia ja habitual a l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres...
El dimarts 17 de maig s’obrirà el termini per sol·licitar invitacions per assistir a l’acte de lliurament del...
L’escriptora i traductora Maria-Antònia Oliver rebrà el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en un acte que...

PHLC - 2018 - guardonat

Quim Monzó
Biografia

Quim Monzó
Quim Monzó va néixer a Barcelona l’any 1952. Va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana de Barcelona i els seus inicis professionals van ser, precisament, en les arts gràfiques. A la dècada dels 70 va començar a treballar en el món del periodisme, en col·laboracions com a corresponsal de guerra i columnista.

Es dona a conèixer com a escriptor l’any 1976 amb L’udol del griso a les clavegueres (Edicions 62), la seva primera novel·la centrada en el Maig del 68 francès, gràcies a la qual guanya el Premi Prudenci Bertrana. Aviat s’endinsa en el terreny de la narrativa breu amb obres com Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L’illa de Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993) i Olivetti o Guadalajara (1996). Aquests cinc llibres són revisats i aplegats a Vuitanta-sis contes (1999), obra que el porta a guanyar el Premi Nacional de Literatura i la Lletra d'Or, l'any 2000.

Autor, també, de les novel·les Benzina (1983) i La magnitud de la tragèdia (1989), Quim Monzó té una trajectòria especialment extensa com a articulista. Les obres El dia del senyor (1984), Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre (1994), Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998), Tot és mentida (2000), El tema del tema (2003) i Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (2010) són una mostra de la mirada lúcida de l'autor.

El públic s’ha familiaritzat amb l’univers monzonià arran de la participació de l’escriptor en diferents mitjans de comunicació. Va ser part de l’equip que l’any 1983 va posar en marxa Catalunya Ràdio i el seu primer programa, El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, amb Jordi Vendrell i Ramon Barnils. A Catalunya Ràdio ha participat en molts d’altres programes, com Negra Nit, El mínim esforç i Albània, i en magazines i informatius, amb Josep Maria Machs, Salvador Alsius i Fina Brunet. Va col·laborar amb Empar Moliner a El Matí de Catalunya Ràdio que dirigia Antoni Bassas i també al matinal de Manel Fuentes, Problemes Domèstics. A la retina de tots els espectadors hi ha la seva col·laboració amb el programa Persones Humanes de TV3 els anys 1993 i 1994. També col·labora a El Món a Rac1 i a Versió RAC1. Actualment escriu una columna diària a La Vanguardia. Anteriorment havia escrit columnes d’opinió a diferents diaris, com el Diari de Barcelona, Avui, El Periódico de Catalunya, El Correo Catalán i El País. Quim Monzó ha traduït autors com Truman Capote, Roald Dahl, Ernest Hemingway, Arthur Miller, J.D. Sallinger o Mary Shelley, i les seves obres s'han traduït a més d'una vintena d'idiomes. En el món del cinema, ha escrit amb Cuca Canals els diàlegs de la pel·lícula Jamón, jamón de Bigas Luna. També ha fet tastos en el teatre escrivint l’obra dramàtica El Tango de Don Joan, amb Jérôme Savary.

L'any 2007 va fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt: una dissertació en forma de conte allunyada dels discursos tradicionals. Monzó va aprofitar la intervenció per fer valdre la llengua i la literatura i tocar el crostó dels polítics que les usen com a excusa per fer demagògia. “Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort'”, va dir. El centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona va acollir des del desembre de 2009 a l’abril de 2010 una exposició retrospectiva sobre la seva vida i obra, titulada Monzó.
 

Obres publicades


  • Taula i barra. Diccionari de menjar i beure. Libros de Vanguardia, 2017.
  • Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Barcelona: Quaderns Crema, 2010.
  • Mil cretins. Barcelona: Quaderns Crema, 2007. Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada 2008.
  • Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn. Barcelona: Quaderns Crema, 2004.
  • Tres Nadals. Barcelona: Quaderns Crema, 2003.
  • El tema del tema. Barcelona: Quaderns Crema, 2003.
  • El millor dels mons. Barcelona: Quaderns Crema, 2001.
  • Tot és mentida. Barcelona: Quaderns Crema, 2000.
  • Vuitanta-sis contes. (Uf, va dir ell, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, L'illa de Maians, El perquè de tot plegat i Guadalajara). Barcelona: Quaderns Crema, 1999. Premi Nacional de Literatura 2000, Premi Lletra d'Or 2000.
  • Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes. Barcelona: Quaderns Crema, 1998.
  • Guadalajara. Barcelona: Quaderns Crema, 1996 i 2000. Premi de la Crítica Serra d'Or 1997.
  • No plantaré cap arbre. Barcelona: Quaderns Crema, 1994.
  • El perquè de tot plegat. Barcelona: Quaderns Crema, 1993 i 1999. Premi Ciutat de Barcelona 1993, Premi de la Crítica Serra d'Or 1994
  • Hotel Intercontinental. Barcelona: Quaderns Crema, 1991.
  • La maleta turca. Barcelona: Quaderns Crema, 1990.
  • La magnitud de la tragèdia. Barcelona: Quaderns Crema, 1989 i 2005. Premi de Novel·la El Temps 1989.
  • Zzzzzzzz. Barcelona: Quaderns Crema, 1987.
  • L'illa de Maians. Barcelona: Quaderns Crema, 1985 i 2000. Premi de la Crítica Serra d'Or 1986.
  • El dia del senyor. Barcelona: Quaderns Crema, 1984.
  • Benzina. Barcelona: Quaderns Crema, 1983 i 2005.
  • Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury. Barcelona: Quaderns Crema, 1980 i 2001. Premi de la Crítica Serra d'Or 1981.
  • Uf, va dir ell. Barcelona: Quaderns Crema, 1978 i 1999.
  • Self Service. Barcelona: Iniciativas Editoriales SA, 1977. En col·laboració amb Biel Mesquida.
  • L'udol del griso al caire de les clavegueres. Barcelona: Edicions 62, 1976. Premi de Novel·la Prudenci Bertrana 1976.

-----------------------------------------------------


EN ALTRES LLENGÜES
Les obres de Quim Monzó han estat traduïdes a més d'una vintena de llengües: albanès, alemany, anglès, basc, búlgar, danès, eslovè, espanyol, finès, francès, gallec, grec, hebreu, hongarès, italià, japonès, macedònic, malaiàlam, neerlandès, noruec, portuguès, romanès, rus, serbi, suec i txec.

---------------------------------------------


OBRES TRADUÏDES PER L’AUTOR
De l’anglès al català
  • Howard Barker, Escenes d’una execució (Scenes from an execution) | Barcelona: Edicions Proa, 2002. Estrenada a Barcelona, al Teatre Nacional de Catalunya, l'11 d'abril del 2002. Dirigida per Ramon Simó
  • Arthur MIller, Tots eren fills meus (All my sons) | Estrenada a Barcelona, al Teatre Romea, el 15 de desembre del 1999. Dirigida per Ferran Madico
  • James Finn Garner, Contes per a nens i nenes políticament correctes (Pollitically correct bedtime stories) | Barcelona: Quaderns Crema, 1995—. En col·laboració amb Maria Roura
  • Robert Coover, La primeria de la vida de l’artista (The early life on the artist) | A Benet Rossell (Barcelona: Àmbit Serveis Editorials, 1990).
  • Truman Capote, El convidat del Dia d’Acció de Gràcies [Inclou “Un record de Nadal” (A Christmas memory”), “El convodat del Dia d’Acció de Gràcies” (“The Thanksgiving visitor”) i “Un Nadal” (“One Christmas”)] | Barcelona: Editorial Empúries, 1989.
  • Truman Capote, Música per a camaleons (Music for chameleons) | Barcelona: Quaderns Crema, 1988.
  • Roald Dahl, L’autostopista [Inclou “El nen que parlava amb els animals” (“THe boy who talked with animals), “L’autostopista” (“The hitch-hiker”) i “El tresor del Mildenhall” (“The Mildenhall treasure”)] | Barcelona: Editorial Empúries, 1988.
  • J. D. Salinger, Nou contes (Nine stories) | Barcelona: Editorial Empúries, 1986, 1991, 2001.
  • Ernest Hemingway, El sol també s’aixeca (The sun also rises) | Barcelona: Editorial Grijalbo, 1984.
  • Mary W. Shelley, Frankenstein o el Prometeu modern (Frankenstein, oi the Modern Prometheus) | Barcelona: La Magrana, 1983.
  • Harvey Fierstein, Tres boleros (The torch song trilogy) | Estrenada a Barcelona, al Teatre Martínez Soria, el 1983. Dirigida per Ventura Pons.
  • John Barth, “La literatura de l’exhauriment” (“The literature of exhaustion”) i “La literatura del recompliment” (“The literature of replenishment”) | A Els Marges, núm. 27, 28 i 29 (Barcelona, gener, març i setembre 1983).
  • Thomas Hardy, Jude, l’obscur (Jude, the Obscure) | Barcelona: Edicions 62, 1983.
  • Ray Bradbury, Les cròniques marcianes (The Martian chronicles) | Barcelona: Editorial Bruguera, 1983; Barcelona: Edicions Proa, 1987.
  • Donald Barthelme, “Alguns de nosaltres havíem estat amenaçant el nostre amic Colby” (“Some of us had benn threatening our friend Colby”) i “El nou membre” (“The new member”) | A Els Marges, núm. 26 (Barcelona, setembre 1982).
  • Dorothy Parker, “Vides corrents” (“The standard of living”) i “El vals” (“The waltz”) | A Quaderns Crema, núm. 5 (Barcelona, setembre 1981). En col·laboració amb Manuel Florensa.

De l’espanyol al català
  • José Antonio Millá, C., el petit llibre que encara no tenia nom (C., el pequeño libro que aún no tenía nombre) | Barcelona: Círculo de Lectores, 1998—. Amb il·lustracions de Perico Pastor
  • Javier Tomeo, Diàleg en re major (Diálogo en re mayor) | Estrenada a Barcelona, al Teatre Romea, el 5 de desembre del 1996. Dirigida per Ariel Garcia Valdés

De l’anglès a l’espanyol
  • Howard Barker, Escenas de una ejecución (Scenes from an execution) | Estrenada a Sevilla, al Teatro Central, el 28 de març del 2003. Dirigida per Ramon Simó

 
 
 
Premis i reconeixements

 
1976 — Premi Prudenci Bertrana de novel·la per L'udol del griso al caire de les clavegueres
1981 — Premi Crítica Serra d'Or per Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury
1986 — Premi Crítica Serra d'Or per L'illa de Maians
1989 — Premi de Novel·la El Temps per La magnitud de la tragèdia
1993 — Premi Ciutat de Barcelona per El perquè de tot plegat
1994 — Premi Crítica Serra d'Or per El perquè de tot plegat
1997 — Premi Crítica Serra d'Or per Guadalajara
2000 — Premi Nacional de Literatura per Vuitanta-sis contes
2000 — Premi Lletra d'Or per Vuitanta-sis contes
2002 — Premi dels escriptors catalans de l'AELC al conjunt de la seva obra.
2007 — Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català
2008 — Premi Maria Àngels Anglada de narrativa per Mil cretins
2016 — Premi Ràdio Associació de Catalunya
2018 — 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes - Òmnium Cultural
 

PHLC - 2018 - Acte de lliurament

Acte de lliurament
L'acte de lliurament del 50è Premi d'Honor de les lletres Catalanes tindrà lloc el dillluns 4 de juny al Palau de la Música Catalana.
Properament trobareu la informació de com reservar les entrades.

PHLC - 2018 - El Premi d'Honor

El Premi d'Honor

Història


El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és un reconeixement a la trajectòria intel·lectual instituït per Òmnium Cultural l'any 1969. Segons les bases, "el premi és atorgat a una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans".

El 1968 Josep Benet va proposr a la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural la creació del Gran Premi de les Lletres Catalanes. Maria Aurèlia Capmany, membre d'aquest òrgan consultiu, va suggerir el nom de Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Després d’un debat, fou proposat el projecte a la Junta Directiva d’Òmnium Cultural, que el va acceptar i va encarregar al mateix Benet d’escriure’n les bases. Des de 1969 Òmnium ha atorgat el guardó anualment, i de forma ininterrompuda, a 50 personalitats

El premi, que es concedeix anualment, té una dotació econòmica de vint mil euros i no pot ser repartit entre diferents persones ni declarar-se desert. El jurat està format per nou persones d'àmplia representativitat intel·lectual i es renova per terços cada dos anys, a proposta de la junta directiva d'Òmnium Cultural.

El lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes té lloc el mes de juny, en el transcurs d'un acte solemne al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb presència de persones de l'àmbit cultural, polític i social del país.


El guardó


El 1994 Òmnium Cultural va encarregar a l'escultor Ernest Altés la realització d'un guardó per lliurar-lo a la persona premiada. Aquell any, en un acte solemne al Palau de la Generalitat, es van lliurar amb caràcter retroactiu els vint-i-cinc guardons als premiats d’honor anteriors, o bé als seus hereus. Fins l'any 2005 el guardó era cada any igual: estava fet de ferro i basalt. Però el 2006, i d’acord amb la renovació de la imatge de l'entitat, es va decidir fer un nou model, tot mantenint l'esperit de l'anterior.

A partir de l’edició del 2006 el guardó té una estructura fixa de ferro, basada en les quatre barres i el nou logotip d’Òmnium, a la que s’hi adjunta el còdol d’algun riu dels territoris de parla catalana: el 2006 va ser del riu Segre, el 2007 del Ter, el 2008 del Llobregat i el 2009 del Francolí.

A partir de l’edició de 2010, aprofitant que el nom del guardonat es coneix d’antuvi, el còdol triat és d’algun indret relacionat amb la persona que el rep. Així el 2010, en homenatge a l’obra de Jaume Cabré, del riu Pamano, al Pallars Sobirà. El 2011, a la riera que baixa de la serra de la Mussara, al Baix Camp, una zona amb la qual Albert Manent té un fort lligam personal i familiar. El 2012, a Mallorca, a la badia de Palma, ciutat on va néixer Josep Massot i Muntaner. El 2013, es va triar un còdol de la platja de la Barceloneta, un dels indrets més emblemàtics i populars de la ciutat on va néixer Josep M. Benet i Jornet. I el 2014 del Riu d’Alboi, que és el nom que pren un tram del riu Albaida (afluent del Xúquer) al seu pas per la ciutat natal de Raimon, Xàtiva. El 2016 el còdol és va recollir a Ses Coves, a Sa Ràpita, on en Joan Veny anava a banyar-se d’infant des de Campos, el seu poble natal. El 2016 de Cala Varques, a prop del Port de Manacor on Maria-Antònia Oliver passava els estius de petita. I l'any passat es va recollir al riu Serpis, al seu pas per Alcoi, ciutat natal d'Isabel-Clara Simó.
 


Bases del Premi


El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes fou instituït per Òmnium Cultural, a proposta de la seva Junta Consultiva, l’any 1969.

És atorgat a una persona que per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel•lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

Qualsevol candidat haurà de ser una figura reconeguda per alguns sectors de la cultura catalana. La seva obra ha d’haver assolit una maduresa i ha d’haver estat publicada.

Cada membre del Jurat, si presenta candidats, ha de dur a la reunió plenària en què es decideix el Premi un currículum de cada candidat amb una breu justificació escrita per la qual considera que mereix el Premi.

Aquest Premi, dotat anualment per l’associació Òmnium Cultural amb vint mil euros, no pot ser dividit ni tampoc declarat desert.

La concessió del Premi és confiada des de bon principi a un Jurat, que és integrat per nou persones de reconegut prestigi en l’àmbit intel•lectual.

La composició del Jurat es renova per terços cada dos anys, a proposta dels membres cessants (els més antics en el Jurat) i de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural.

El veredicte és adoptat per la majoria dels membres assistents a la reunió del Jurat.

El veredicte es donarà a conèixer públicament a través dels mitjans de comunicació. L’acte de lliurament del Premi d’Honor es farà en un termini d’entre tres i cinc mesos després de la seva proclamació pública.


Membres del jurat


El jurat del Premi d’Honor està integrat per nou membres que es renoven per terços cada dos anys. Vegeu la relació de persones que integren el jurat del 2017:



Margarida Aritzeta i Abad (Valls, 1953)
Escriptora, Doctora en Filologia Catalana i professora de literatura a la URV

Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984)
Narrador i dramaturg

Fina Birulés i Bertran (Girona, 1956)
Doctora en Filosofia i professora de la Universitat de Barcelona

Marta Buchaca i Alemany (Barcelona, 1979)
Dramaturga, directora de teatre i guionista

Martí Domínguez i Romero (Madrid, 1966)
Biòleg, escriptor i periodista

Lluïsa Julià i Capdevila (Barcelona, 1958)
Doctora en Filologia Catalana i crítica literària

Isidor Marí i Mayans (Eivissa, 1949)
Sociolingüista i cantautor. Membre de la Secció Filològica de l'IEC

Joan Mas i Vives (Maria de la Salut, Mallorca, 1951)
Crític literari, filòleg i escriptor. Catedràtic de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB.  

Anna Sallés i Bonastre (Labruguiere, França, 1940)
Historiadora, professora jubilada d’Història Moderna i Contemporània a la UAB.




Col·laboradors


 Amb la col·laboració de


Amb el suport de

El debat a la xarxa
#premidhonor
#lletrescat