Manifestació per diverses escoles del districte que van patir la repressió policial durant el Referèndum de l’1 d’octubre

El passat 30 de setembre Òmnium Nou Barris participava, dins la Plataforma 1 d’octubre-Nou Barris, de les activitats organitzades en record i homenatge al referèndum i a tota la gent de Nou Barris que va defensar el dret a decidir i va protegir les urnes, ara farà un any.

Unes 300 persones es van acostar a la plaça del districte per participar en aquest acte, consistent en una manifestació per quatre de les set escoles de Nou Barris que van patir la brutal repressió policial, i reivindicar una lluita compartida més que es va viure a Nou Barris l’1 d’octubre de l’any passat. 

A tres quarts de dotze es feia lectura del manifest unitari, llegit per un veí que va patir les càrregues policials a l’escola Víctor Català. Ja des del primer moment el record i l’emoció  es van fer evidents. Un cop llegit el manifest, vàrem començar la comitiva que passaria per les escoles. La primera va ser l’escola Àgora, on Marcel Mauri va llegir una carta d’en Jordi Cuixart adreçada a la gent de Nou Barris. A l’Àgora la gent va poder deixar, als seus murs i finestres exteriors, tot de clavells blancs i grocs que representaven l’esperit de la gent de Nou Barris, que va posar el seu cos i la seva ànima per defensar que tothom es pogués expressar en llibertat i votés segons la seva voluntat. A més a més, es va poder escriure un missatge del que havia representat l’1 d’octubre per ells.

Tot seguit vàrem anar cap a l’escola Aiguamarina, on també vam deixar clavells blancs i grocs. A l’escola Tibidabo es va llegir un altre manifest que posava en relleu les lluites del barri per la convivència: reivindicava que Nou Barris és un lloc de pau i convivència, i posava de manifest que la presència del feixisme excloent no el farà canviar. Després de l’escola Tibidabo, tot passant pel carrer Rio de Janeiro i pel passeig Valldaura, vam arribar a l’escola Víctor Català. De nou, qui ho va voler, va poder deixar constància del què havia representat l’1 d’octubre: emocions, records i vivències. Una de les persones que va estar defensant el Víctor Català va fer una lectura d’un poema de Salvador Espriu a la memòria de Pompeu Fabra; d’aquesta manera, es recordava el taller de poesia que els veïns i veïnes havien organitzat tot esperant l’obertura de l’escola aquell 1 d’octubre.

Va ser una jornada emotiva, en la qual vam rebre l’escalf de veïns i veïnes des de balcons i terrasses. Els records estaven a flor de pell, i es va poder viure de nou la comunió que s’havia creat entre tots els veïns i veïnes del barri, demostrant que Nou Barris és comunitat, és solidaritat i és un districte ben viu que lluita per fer una societat més justa i millor.