Terrassa decideix, quan tot va començar

Actualitat

A la imatge, la Muriel Casals al centre d’operacions de TD, al Casal Anna Murià de Terrassa

 

El passat 23 de gener, Terrassa va celebrar els 10 anys de la consulta no vinculant sobre la independència de Catalunya a l’estil de les que van començar a Arenys de Munt.

Això va representar l’inici d’un nou cicle a la 3a ciutat del país, en nombre d’habitants. Des de feia 40 anys la capacitat d’autoorganització i la solidaritat dels terrassencs no s’havia pogut o no s’havia volgut mostrar com havia passat als anys 70 del segle passat.
Així, a les acaballes del 2009, una dotzena de persones es trobaren a la seu d’Òmnium Terrassa per posar en marxa, sota el paraigua de l’entitat, un nou moviment en una ciutat gran i complicada com la nostra.

13 mesos després, el 23G del 2011, teníem 700 voluntaris a les meses al carrer que durant tot l’any anterior no van parar de fer cartells, xapes, pancartes, marxandatge, organitzar xerrades… coordinats en comissions, TDvoluntaris, TDactivitats, TDinformatica…, i fins a 300 persones de grups de cultura popular voltant per les meses per animar a la gent a votar.
I ho van fer 20.168 persones de les quals 18.135 van votar sí. El 9N ja van ser 40.000 els terrassencs que van votar i l’1-O vàrem ser 60.000.

Però, a més del fet de fer una pregunta que no ens havíem atrevit a fer abans, “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”, el fet de votar com volem el nostre país, el que va ser realment important de TD fou descobrir el reconeixement entre nosaltres, les complicitats i amistats que van néixer llavors, que es mantenen a hores d’ara i que ens han portat 10 anys després, al moment actual.

Complicitats sense prejudicis, com ens va ensenyar la Muriel, ningú preguntava d’on venia l’altre, el passat era indiferent, el que comptava era el futur. Volíem fer la consulta popular tots plegats, volíem fer la consulta del 9N tots plegats i voliem fer el referèndum d’autodeterminació tots plegats i ho vàrem aconseguir.

No hi ha prou paraules per agrair l’esforç de tots i cadascun dels voluntaris, des del que va vendre una xapa fins al que pintava pancartes cada dia, també de les entitats i els partits que van posar la seva millor gent al servei de Terrassa Decideix.

Seguim, i tots plegats aconseguirem la independència per un país més ric, més just i més lliure i solidari.