Aquest gener no et perdis el curs Història medieval de Catalunya amb ulls de dona, amb Marc Jobani. A través de 9 sessions coneixerem com es construeix Catalunya, posant el punt de vista en les dones: com a polítiques, com a artistes, en el matrimoni, en la viduïtat, seguint camins aliens al matrimoni (deudonades), etc. És el primer curs de l’Aula Cultural del 2024.

Els divendres de 18 a 19.30 h, del 26 de gener al 22 de març al Xamfrà 317, situat al carrer Aragó, 317 (cantonada amb carrer Girona). Una de les sessions la dedicarem a fer una ruta per Barcelona, a la recerca d’espais on veure allò que expliqui Marc Jobani.

El curs està obert a tothom. La matrícula a totes les sessions té un preu de 55 € per a persones sòcies i de 70 € per al públic general.

Si ho prefereixes, pots inscriure’t a sessions de manera individual. Cada sessió individual té un preu de 7,50 € per a persones sòcies i de 10 € per al públic general.

Contingut de les sessions:

• Sessió 1 (26 de gener): Les mares de Catalunya. Comtesses i Pageses. La construcció de la Catalunya medieval va estructurar-se entorn del poder comtal però també a través de l’ocupació autònoma de les terres de frontera per part de la pagesia. En aquest procés les dones van tenir un paper principal, tant en l’exercici de poder en castells i palaus com en l’activitat productiva extraient les terres de l’erm.
• Sessió 2 (2 de febrer): Dones polítiques davant l’auge feudal. Ermessenda i Almodis. Les revoltes nobiliàries del segle XI van capgirar l’ordre social existent a la Catalunya del moment, amenaçant el poder comtal i el corpus legislatiu vigent. L’auge del feudalisme va imposar un nou status legal que enfrontà la vella política visigòtica d’Ermessenda de Carcassona i la concreció emergent dels Usatges d’Almodis de la Marca.
• Sessió 3 (9 de febrer): Evitar el matrimoni. Artífexs, abadesses i deodates. Per tradició, la dona a la Catalunya medieval estava destinada al matrimoni i a la procreació de noves generacions. Tanmateix, algunes d’elles van destinar-se a altres funcions lluny de l’esponsalici, actuant de manera autònoma en camps com l’art, la direcció de monestirs i l’activisme espiritual solidari amb els més necessitats.
• Sessió 4 (16 de febrer): Trobairitz: les dones i l’art de trobar. En les corts del tombant del segle XII, la noblesa també es valorava per qualitats reconegudes amb el nom de cortesia, tals com la cultura, l’adopció de les bones maneres, el conreu de la poesia i l’art de trobar. Fins avui, 21 dones han estat documentades com a trobadores, un art que va ser desmantellat a causa de la croada càtara.
• Sessió 5 (23 de febrer): Vers un món d’homes. La lluita d’Aurembiaix d’Urgell. A partir del segle XII, el feudalisme va imposar la violència, tant en el sí de la societat com en el de la família, i va propiciar el predomini de l’home sobre la dona. En aquest context va tenir lloc la història de l’amant de Jaume I i darrera comtessa d’Urgell, Aurembiaix.
• Sessions 6 i 7 (1 i 8 de març): Les dones davant el matrimoni a l’època medieval. Esposes i vídues. A partir del segle XIV, casar-se a Catalunya exigia a les dones l’aportació del dot. Això pas sempre havia estat així i els capítols matrimonials són una font inesgotable d’informació al respecte. A diferència d’èpoques anteriors, la incertesa del futur de les dones viudes va ser una constant de la Baixa Edat Mitjana.
• Sessió 8 (15 de març): Les desheretades. Esclaves, concubines i prostitutes a la Catalunya Medieval. L’esclavitud sexual de la dona era tristament una conseqüència directa de la guerra, i la falta de dot per casar-se, una de les causes de marginalitat i precarietat laboral de moltes dones. A l’edat mitjana, elles van desenvolupar les tasques més quotidianes del servei domèstic i satisfer les necessitats més primàries del patriarcat.
• Sessió 9 (22 de març): Les reines medievals catalanes de la Corona d’Aragó. Els noms de reis del període medieval de la Corona d’Aragó com Alfons el Cast, Pere el Catòlic, Jaume I, Pere el Gran, Alfons el Liberal, Jaume el Just, Alfons el Benigne, Pere el Cerimoniós, Juan el Caçador, Martí l’Humà i Ferran el Catòlic, són generalment coneguts. Pas passa el mateix amb les seves reines. Qui van ser? I quàntes d’elles eren catalanes?

Marc Jobani és nascut a Barcelona i llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona l’any 2000. S’ha dedicat a diverses facetes de la cultura tals com l’arqueologia, la paleografia, la documentació gràfica i editorial, en alternança amb allò que més el realitza, és a dir, la comunicació i divulgació històrica. Treballa com a guia cultural de Barcelona des de fa més de 12 anys, per compte propi i en col·laboració amb el MUHBA i CIARGA, ha impartit classes d’història a l’Ateneu Barcelonès, i actualment ho segueix fent al Casal de Vilafranca i a la Casa Elizalde. L’apassiona també la gastronomia i la recerca històrica de l’alimentació en l’antiguitat i aspira a comprendre el passat per sobreviure el present.