Universitat. A la sortida de l’estació de metro, en Lleonard assenyala un edifici que fa cantonada al mateix carrer Aribau, a la dreta del de la Universitat, que té elements neoclàssics amb finestres romàniques i elements gòtics. És una mostra del que s’anomena estil eclèctic —que combina diferents estils— i ens anticipa que la majoria de construccions que veurem avui seran d’aquest estil. És el que passa amb el mateix edifici de la Universitat, creat per Elies Rogent, que no té un estil definit, i amb l’edifici de la Mutua Universal, que és al seu costat. Aquests edificis daten del final del segle XIX, època en què es construeix molt i Barcelona adquireix la figura que té avui.

Seminari. Una altra mostra d’arquitectura eclèctica. Inicialment va estar dedicat a la formació de nous capellans. Ara també hi està, però alberga altres institucions relacionades amb l’Església catòlica. El seu autor també va ser l’Elies Rogent. Entrem i visitem tres claustres i la capella.

Tot el que hem vist fins ara és d’abans del Modernisme però, recorda en Lleonard, no té un interès excessiu. Forma part d’una època expansiva de la construcció, economia i demografia.

Mercat del Ninot. Pugem fins a trobar el carrer Mallorca i continuant en direcció Besòs, arribem fins al mercat del Ninot, que abans se’l coneixia com a mercat de El Porvenir i pertanyia a Les Corts. L’origen del nom prové del fet que hi havia una noia, la família de la qual tenia una taverna molt popular, que tenia un promès al barri de la Barceloneta. Un dia que el va visitar va veure un ninot que hi havia a la proa d’un vaixell que estava sent desballestat. Li va demanar al seu promès que salvés el ninot. Així ho va fer, i quan el va tenir el va penjar a la façana de la taverna.

L’edifici del mercat és noucentista i, tal com consta, la façana va ser dissenyada pels arquitectes Antoni Folguera i Joaquim Vilaseca. La seva arquitectura és de les denominades de ferro, com l’estació de França, la torre Eiffel i el mercat de Sants. En Lleonard comenta que els arquitectes d’avui dia són menys agosarats que els d’aquella època, ja que fan servir unes estructures més pesants.

Facultat de Medicina. Inicialment va ser l’hospital Clínic Provincial, inaugurat el 1906. Va ser construït pensant en 460 malalts assignats a sales col·lectives altíssimes que més endavant es van convertir en sales més baixes i, per tant, en van doblar la capacitat, posant-hi un sostre intermedi. És un altre edifici desclassat que també té el seu encant. La façana és més o menys clàssica i el seu claustre, que també hem visitat, més o menys romànic.

Escola Industrial. Havia estat la fàbrica Batlló, fundada pels germans Batlló, originaris d’Olot. Quan la fàbrica va ser traslladada a la Bordeta, va passar a ser una escola de tècniques i oficis pels treballadors de la indústria. En els seus edificis ja hi trobem un estil modernista. Després d’haver-nos fet la foto de grup, anem a l’entrada del carrer Urgell, però hi trobem la porta tancada i l’entrada en obres.

Són les 11.30 h, ja fa tres hores que hem començat el recorregut, i el nostre guia diu que són poques, però la resta del grup considera que han estat molt efectives. Ha arribat l’hora del comiat fins a la vuitena sessió d’aula el 10 de maig.

Galeria d’imatges al FB d’Òmnium Sants-Montjuïc