Crònica de la tercera sessió del Taller d’Història i Cultura catalanes

Actualitat
Amb 21 assistents, el dia 5 de desembre s’inicia la tercera sessió.

Primer es fa un repàs breu del preromànic, comentat abastament en la sessió anterior, i en Lleonard passa imatges de l’art preromànic tot explicant-ne les característiques i remarcant que, en el decurs del segle X, apareix l’arc de ferradura de l’Orient i s’inicia l’assaig de la coberta de volta en els santuaris i, més tard, en la nau de les esglésies petites.

Ens parla de Ramon Llull, mallorquí de l’època medieval que és el primer que utilitza una llengua neollatina, el català, en els seus textos científics, tècnics, literaris i filosòfics. Home de bona família que es casa amb Blanca Picany. Un cop casat i amb dos fills, deixa en una bona situació la família i marxa a convertir musulmans. Compra dos esclaus àrabs, l’un per al seu servei domèstic i, l’altre, molt culte, perquè li ensenyi àrab i teologia musulmana. Escriu en àrab, en llatí i en català, tot i que actualment no es conserva cap escrit seu en àrab. Llegim fragments de la seva obra cabdal, Amic e Amat, i aclareix part del vocabulari que s’utilitzava en aquell moment.

També ens parla dels grups urbans de l’època i dels diferents estaments de les classes socials.

Explica la biografia de Muhammed ibn Abdall, conegut com a Mahoma, personatge fonamental per a la cultura islàmica que va viure la primera part de la seva vida com a comerciant, viatjant i coneixent altres cultures religioses com el judaisme i el cristianisme, totes dues monoteistes, que influiran a l’hora de desenvolupar les seves doctrines. Ens explica, també, els cinc pilars de l’islam i l’Alcorà. En els apunts ens facilita un mapa sobre la presència musulmana al món.

La darrera part de la sessió la dedica a explicar-nos les característiques arquitectòniques del romànic, tant religiós com civil, així com les diferents simbologies personificades, de vegetals i animals.