Crònica de la tertúlia amb en Sebastià Alzamora

Actualitat

El passat dia 18 de maig va tenir lloc la tertúlia literària de l’obra “Crim de Sang”, de Sebastià Alzamora, premi Sant Jordi 2011, a la llibreria ALIBRI. Publiquem la crítica literària que n’ha fet en Josep Playà, periodista i soci col·laborador.

Del mal i de la vida
‘Crim de sang’, de Sebastià Alzamora

“La novel.la parla del mal, però també de com la força de la vida s’acaba imposant al mal”. Paraula de Sebastià Alzamora (Llucmajor, Mallorca, 1972), autor de ‘Crim de sang’, novel·la guanyadora del Sant Jordi del 2011 i que va protagonitzar la tertúlia que el participants del Club de Lectura d’Òmnium Eixample van mantenir amb l’autor a la llibreria Alibri (antiga Herder) de Barcelona.

No ens enganyem, tot i el relatiu triomf del bé al final, bàsicament ‘Crim de sang’ és una narració de clar ambient gòtic sobre totes les formes del mal, que se situa a l’inici de la Guerra Civil a Barcelona i en la qual ubica la persecució i matança de religiosos a mans dels anarquistes. En aquest context, el thriller engega amb l’assassinat d’un nen i d’un hermano marista a ullals d’un vampir, del qual no coneixerem la identitat ni altres motivacions que el desig de la sang, un element, per altra banda, molt abundant en una ciutat en mans del desgovern.

Sobre aquest context general, explica Alzamora: “La novel.la sorgeix per una sèries de factors, entre els quals reflectir un seguit de coses que m’agraden com a lector. Feia temps que tenia ganes de fer un thriller. L’episodi dels maristes és un dels eixos principals i el mateix fet de la guerra és un àmbit propici per al mal. A partir d’aquí surt la idea de ficar-hi un criminal que actua al marge de la guerra, el vampir.” I continua: “no és un thriller reglamentari, perquè hi ha elements de novel·la històrica, de novel·la gòtica i de novel·la filosòfica o d’idees.”

Al voltant d’aquest nucli, diverses parelles de ball tenen els seus moments de -diguem-ne- glòria:

Primera parella (o trio si es vol) que ens remet al mite de Frankenstein: Hadaly, el cavall venjador, però bo (una crida al mite de Prometeu), i els seus creadors, el doctor Humbert Pellisser i el jutge Miquel Carbonissa, una subparella absolutament friqui que aporten un punt d’humor surrealista. Amb la novel·la ja avançada, Hadaly integra una nova parella sensacional amb el germà Pau Darder, un pacífic marista mallorquí que, quan es destapa, deixeu-lo còrrer. Com afirma Alzamora, “fa el seu particular camí entre el bé i el mal.”

Segona parella: Manuel Escorza, comissari malparit (físicament i moralment fins a un màxim grau), i Isabel Escorza, germana de l’anterior i abadessa del convent de les caputxines de Sarrià, equilibrista fins a l’extrem.

Tercera parella: el bisbe Gabriel Perugorria (segrestat per la FAI en una al·lusió directa al cas històric del bisbe Irurita), bojament il·luminat i absolutament poc fiable, i la innocent novícia Concepció de 13 anys i en el tèrbol punt de mira del bisbe, que decideix exercir el seu poder sobre la nena amb un encàrrec impossible. El bisbe, és o no el vampir? La novel·la acaba amb dos punts, sense més explicacions. La qüestió queda oberta…

En aquest món de parelles, hi ha un protagonista solitari: el comissari de policia Gregori Muñoz que, en aquest escenari de maldat i de sang, va d’ensurt en ensurt sobre un filferro d’equilibris. Representa un home normal i corrent que es troba al mig de totes les forces i que al final ha de prendre una posició dictada pel seu innat sentit de la justícia. La baldufa del nen assassinat al principi és el vehicle que dóna peu a conèixer la infantesa desgraciada del comissari.

I per acabar-ho d’englobar tot, els extres: faïstes (de la FAI), monges i frares.

I una reflexió final i llarga, perquè interessa, entre l’autor i els trertulians. La dolenteria la portem tots a dins? I per què apareix en un moment donat?

Alzamora també ens revela que la seva idea primitiva era titular el llibre com Els criminals, però que la editorial va trobar el nom massa violent i massa masculí, qualitat aquesta que encara no entén.

En un altre ordre de coses, parlem de l’altra faceta de l’escriptor: l’Alzamora articulista. Rebutja que se’l vulgui encasellar com a assot del PP, encara que reconeix que, sovint, “el que fa el PP és molt bèstia.” “Tot i que el PP s’endú una bona part de les meves crítiques, intento ser equànim i repartir els clatellots a qui s’ho mereix”, afirma Alzamora.

I el futur de l’escriptor? El gener apareixerà un llibre de poesia i durant el pròxim any acabarà una altra novel·la que té entre mans.