“El pensament és un sargit i no gaire ben cosit”

Enric Casasses

Estimadíssims socis i sòcies,

Demà serem de cor a Perpinyà, celebrant un acte que l’Estat mai no hauria volgut que celebréssim. Demostrant que lluitar contra la repressió i mantenir la dignitat no només és possible, sinó que és una de les millors maneres d’avançar. Des d’aquesta capital dels Països Catalans, dos anys i mig després reivindicarem l’exili com a eina fonamental i imprescindible de la lluita compartida per l’autodeterminació.

Gràcies a tots els qui seguiu utilitzant, dia rere dia, l’altaveu de l’exili en la defensa de les llibertats individuals i nacionals. Mai no us podrem agrair el sacrifici personal i familiar que això suposa. El destí dels presos i els exiliats està unit d’una manera granítica, igual com ha de ser la nostra unitat: granítica.

Serem a Perpinyà mentre reivindiquem el diàleg sincer i sense renúncies. La taula de negociació només serà útil si som exigents a l’hora de garantir que no es perverteixi el valor de la paraula; si fos així seria una greu irresponsabilitat i un menyspreu als més de 2.500 represaliats. Així doncs, la voluntat de diàleg real la veurem amb l’amnistia i la fi de la repressió. 

Per tercer any consecutiu he hagut d’informar des de la presó del veredicte del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Lluny de fragilitzar-me, aquest és també un motiu més de lluita i esperança. Enhorabona, Enric Casasses. La teva veu transgressora i valenta ens encoratja a abraçar sense por la llibertat. “Mira, fotent-li”, em responies quan et preguntava “Com anem?”

Doncs sí, admiradíssim Casasses. Per la República, seguirem fotent-li. Sempre endavant!

Jordi Cuixart

President d’Òmnium Cultural

Presó de Lledoners, 27 de febrer de 2020