Enric Casasses guanya el 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Actualitat

Jordi Cuixart: “És un poeta transgressor i valent, que comparteix des dels marges el poder transformador de la paraula. Tota una declaració d’intencions”.

Marcel Mauri: “La cultura és una de les armes més poderoses per lluitar contra la repressió i la intolerància”

Enric Casasses i Figueres és el guardonat amb el 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga ininterrompudament des de l’any 1969. El premi s’entrega cada any a persones que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Casasses ha esdevingut referent d’una nova manera de fer poesia, amb un repertori profund i extens que suma versos, narrativa i dramatúrgia, i que beu d’una àmplia gamma de corrents artístics que el converteixen en un poeta d’estil propi i inclassificable. Durant la roda de premsa, ha agraït el guardó i ha afirmat que no se l’esperava. “És una irritació rebre un premi d’Òmnium Cultural i que el seu president estigui tancat”, ha afirmat, i s’ha preguntat: “Què fan tots aquests polítics que continuen jugant una partida d’escacs en què fan trampes tota l’estona i aquí no passa res?”. Casasses ha assegurat que el Premi d’Honor li fa “molt respecte”, i ha recordat quan el seu pare formava part del jurat d’aquest mateix premi durant els anys vuitanta. “M’han vingut a dir que són un cas únic en la poesia actual, i així ho espero, però en aquests moments formo part d’una plèiade de casos únics i de poesia i creació literària en català de molts estils”.

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha reivindicat novament la cultura com “una de les armes més poderoses per lluitar contra la repressió i la intolerància”, i com “una eina de cohesió i transformació personal i col·lectiva”. Novament, però, Mauri també ha recordat que el president de l’entitat, Jordi Cuixart, és qui hauria d’estar anunciant aquest guardó, i ha reclamat l’amnistia per a tots els represaliats. Cuixart, que porta 864 nits empresonat injustament, va comunicar el Premi d’Honor a Casasses, a través d’una carta que Mauri personalment va entregar al poeta. Segons ha explicat el vicepresident de l’entitat, Casasses és una persona molt estimada per Cuixart i Òmnium. Va participar activament el 2018 en l’entrega de Premis de Santa Llúcia a Sabadell, i sempre ha estat implicat en la cultura viva d’aquest país. Cuixart i Casasses han compartit correspondència durant els anys en què el president d’Òmnium ha estat empresonat.

Des de la presó de Lledoners, Cuixart ha celebrat l’elecció “d’un poeta transgressor i valent, que comparteix des dels marges el poder transformador de la paraula. Tota una declaració d’intencions”. Cuixart n’ha lloat la força i la seva obra més enllà de la poesia: “Moltes veus joves del món de la cultura recullen avui la seva mirada polièdrica i compromesa sobre la vida i la llibertat”.

El guardonat: Enric Casasses i Figueres (1951)

Enric Casasses és un dels poetes amb més intensitat artística i literària del país. També narrador, dramaturg i traductor, abarca des de la poesia trobadoresca fins al surrealisme més psicodèlic, fent-se seu l’accent de l’oralitat i aconseguint un estil propi i inclassificable amb reminiscències del moviment dadà, el Barroc, el Renaixement i la cultura més underground, també sabent-se reflectit en els grans autors de la literatura catalana com Jacint Verdaguer o Víctor Català. Al llarg de la seva trajectòria, Casasses ha exercit com a traductor d’autors com Conan Doyle, Nerval Blake i Max Jacob. També ha publicat una desena de discs recitats i ha col·laborat en innombrables accions, recitals i projectes culturals.

Casasses va publicar els seus dos primers llibres de poesia, La bragueta encallada (1972) i La cosa aquella (1982), en edicions alternatives, i avui dia ja se’n compten més de 25 en diferents editorials, entre els quals T’hi sé (Edicions 1984, 2013), A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni hi plou (Tria, 2013) i El nus la flor (Edicions Poncianes, 2017). En el camp de la dramatúrgia, el 2003 va publicar la peça de teatre Do’m (RE&MA).

Va ser premiat amb el Premi de la Crítica el 1993 per No hi érem (Empúries, 1993), amb el Premi Carles Riba de 1996 per Calç (Edicions Proa, 1996) i amb el Premi Joan Alcover de 1998 per Plaça Raspall (Edicions 62, 1998). En la seva faceta de traductor, va obtenir l’any 2011 el Premi Crítica Serra d’Or. Cal destacar que l’any 2012 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) com a reconeixement de la seva trajectòria literària i artística, i que el 2019 va rebre el Premi de la Crítica Catalana de poesia i el Premi Lletra d’Or al millor llibre publicat en llengua catalana per El nus la flor.

El veredicte del jurat

El jurat, a qui la vicepresidenta d’Òmnium Clàudia Pujol ha donat veu, ha destacat  la contribució de Casasses a la llengua i cultura catalanes, especialment per l’originalitat del llenguatge poètic que ha creat, i per la qualitat de la seva obra, no sols en la poesia, sinó també en la traducció, l’assaig, l’edició i l’escena. El jurat ha considerat que Enric Casasses compta amb una llarga trajectòria com a poeta, traductor, assagista, dramaturg, articulista, editor literari i narrador. És un gran coneixedor de les més variades tradicions literàries i culturals, que es trasllueixen al llarg de tota la seva obra. Ha creat un estil propi i transgressor a l’hora de fer (i dir) poesia, que l’ha convertit en una referència renovadora i influent dins el panorama de la poètica catalana contemporània. També cal destacar la gran implicació que Enric Casasses sempre ha mostrat a l’hora de participar i col·laborar en activitats i projectes innovadors culturals i socials.

L’acte de lliurament, el 8 de juny

Enric Casasses rebrà el guardó del Premi d’Honor, obra d’Ernest Altés, en l’acte de lliurament que tindrà lloc el 8 de juny al Palau de la Música Catalana. Serà un homenatge a la persona guardonada i girarà al voltant de la seva figura, tant pel que fa a l’àmbit artístic com del contingut de la seva obra. L’objectiu de l’acte és, igual que el mateix Premi, divulgar l’obra i la trajectòria del premiat d’honor. Com a novetat d’enguany, el premi tindrà caràcter itinerant i es podrà veure a diferents llocs del país a partir de la tardor.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, perla seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.