El passat dijous 16 de novembre va tenir lloc a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca, plena de gom a gom, una xerrada sobre l’escriptora Dolors Monserdà, a càrrec de Carme Mas i Morillas, especialista en l’obra de l’autora.

La professora Mas, tarragonina, ha compaginat durant molts anys l’exercici de la docència i diverses responsabilitats en l’àmbit de l’educació i la política amb els estudis sobre literatura de dones, especialment sobre Dolors Monserdà, a la qual va dedicar la seva tesi doctoral Dolors Monserdà. Obra inèdita. Edició i estudi.
La conferenciant va qualificar Monserdà com a “escriptora total”, ja que, a més de la seva faceta més coneguda de novel·lista –fou la primera novel·lista catalana– va ser poetessa, dramaturga, assagista i periodista, en un temps on la literatura femenina era una raresa.

Dolors Monserdà, que pertanyia a la burgesia i era catòlica, es preocupà per les condicions de vida de les dones obreres de la seva època i dedica diversos estudis i publicacions a aquest tema. Se la pot considerar, doncs, la primera feminista catalana, tot i que era un feminisme de caràcter social. La seva pròpia família havia passat per una època difícil quan, degut a la mort prematura del seu pare, ella i la seva germana, encara adolescents, havien hagut de treballar cosint a casa. Als dinou anys va casar-se amb Eusebi Macià, d’ofici argenter. El matrimoni va tenir quatre fills, dos dels quals van morir molt petits, i la superació del dolor per aquesta pèrdua va ser un dels factors que van impulsar Monserdà a escriure.

L’acte encetava el cicle “3scriptores, tres dones lliures”, organitzat per Òmnium Alt Penedès, que també dedicarà una sessió a Caterina Albert i una altra a Teresa Pàmies. Carme Mas va felicitar Òmnium per haver vinculat les tres autores i va posar alguns exemples de la relació entre elles. I finalment va referir-se a la “relació” de l’escriptora amb Vilafranca. El filòleg vilafranquí Manuel Milà i Fontanals era amic del pare de Monserdà i sembla que ella el conegué de petita. També situa una de les seves novel·les, La família Asparó, a Vilafranca i el seu germà, Enric Monserdà, és qui va projectar el monument a Milà i Fontanals que hi ha a la rambla de Sant Francesc.