“Traduir és triar, no trair”

Josep Playà Montaner

Doble motiu de celebració a la sessió del Club de lectura d’Òmnium Eixample que, el setembre, va inaugurar la temporada 2021-2022 a la llibreria Byron. En primer lloc, perquè era la primera vegada, des de fa més de tres anys, que podíem desenvolupar l’acte sense la presència del llaç groc que ens recordava l’empresonament del president de l’entitat, Jordi Cuixart. En segon lloc perquè, també per primera vegada, teníem un traductor en comptes d’un autor. Marc Rubió Rodon, esplèndid traductor de la novel·la preferida dels lectors que havien participat en les habituals lectures d’estiu. Perquè Hamnet, de la irlandesa Maggie O’Farrell, havia guanyat per golejada.

Cal dir d’entrada que Marc Rubió es va enfrontar a una tasca difícil a causa de la varietat i riquesa del llenguatge emprat per O’Farrell en la novel·la. Tot i això, en tres mesos se’n va sortir amb una nota excel·lent. “De fet —explica Rubió— voldries tardar més, però no pot ser.” Les editorials pressionen. S’ha de tenir en compte també que és el tercer llibre de l’autora que tradueix i ja en coneix els tics.

“Jo diria —explica el traductor— que podem comparar la meva tasca amb una interpretació musical; s’hi assembla força. La música és escrita en un paper i has d’imaginar el que l’autor pretenia dir. Per això, crec que no seria errat fer fora la coneguda dita de “traduttore, traditore”. Crec que traduir no és trair, és triar d’acord amb la idea que, tu penses, té l’autor. Naturalment és molt delicat perquè, si t’equivoques, no interpretes correctament la intenció de l’autor.”
I continua: “Traduir és una feina infinita, com escriure. Tot i que actualment, amb Internet, tenim un avantatge enorme. Penseu que si l’autor descriu una muntanya, podem trobar-la en la seva web determinada i veure-la, el que ens permet comprendre millor el que el llibre descriu. Concretament, gràcies a un web excel·lent, m’he pogut enfrontar a la multitud de plantes i flors que apareixen a Hamnet. En qualsevol altre cas, hauria tingut una feinada de por.”

Quant de tu hi ha en una traducció? “Tot el meu cor”, respon a corre cuita Rubió. Però matisa: “Has d’intentar tenir un mínim protagonisme i traslladar al català, de la millor manera possible, la idea de l’autor.” I se sincera: “Potser sí que seria millor llegir abans l’obra. Però jo la tradueixo mentre la llegeixo. I com és la tercera obra que faig d’aquesta autora, les editorials tenen en compte aquesta experiència que has anat acumulant.”

Tot i les presses i les exigències editorials, Rubió està satisfet perquè s’ha avançat en el camí d’esvair una certa invisibilització del traductor. “Últimament s’ha anat valorant la importància del traductor amb una visibilització molt més evident. Ara també sortim a les portades. Per altra banda, les editorials cada vegada decideixen triar menys els títols dels llibres que editen i ajustar-se a l’original. És una altra pedreta en el camí de la visibilització de la qual parlava. Tot i que ser literal en la traducció d’un títol no sempre vol dir encertar la intenció de l’escriptor.”

No voldria acabar sense dir quatre coses de Hamnet, com mana la tradició d’aquestes cròniques, tot i l’excepcionalitat del protagonista. I, primer de tot, que es tracta d’una novel·la excel·lent. Minuciosa i viva en les descripcions, emotiva en els sentiments de tots els personatges i creïble en totes les seves parts. I, per acabar, dues o tres recomanacions de capítols que m’han semblat particularment aconseguits: els dels parts de l’Agnes, el camí de les puces que porten la pesta cap a Anglaterra, la mort de Hamnet i el triomf del marit amb Hamlet davant una Agnes que reinterpreta l’espectre del príncep de Dinamarca. Magnífic!