Els traductors de Quim Monzó destaquen la universalitat de la seva ironia

Actualitat

Mauri de los Ríos: “La cultura és el millor instrument que tenim per lluitar contra la intolerància”

Barcelona, 3 de juny de 2018 – Una quinzena de traductors de Quim Monzó s’han trobat aquest migdia a la llibreria Calders de Barcelona, en la vigília del lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, han explicat com es rep la seva obra arreu del món i han destacat la universalitat de la seva ironia.

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, ha obert l’acte recordant que demà serà la primera vegada en la història que el president de l’entitat no pot lliurar el guardó i ha assegurat: “La cultura és el millor instrument que tenim per lluitar contra la intolerància”.

En la trobada hi han participat Edmond Raillard (francès), Evriviadis Sofós (grec), Gina Maneri (italià), Frans Oosterholt (Neerlandès), Peter Bush i Mary Ann Newman (anglès), Elitza Popova (búlgar), Anu Partanen (finès), Helena González Fernández (gallec), Dóra Bakucz i Marta Pavai Patak (hongarès), Nina Avrova (rus), Igor Marojevic (serbi), Nada Tozija Uzal (macedònic) i Monika Lübke (alemany).

Elitza Popova, traductora de Quim Monzó al búlgar, ha explicat: “l’humor de Quim Monzó s’entén, però és impossible expressar-lo amb tantes poques paraules: aquesta ha estat la dificultat. És una eloqüència concisa i és difícil transmetre ironia amb sentit profund en poques paraules. En búlgar no ens expressem en poques paraules”.

La llengua anglesa ha tingut representada una doble visió: americana i europea. ““El per què de tot plegat” és un llibre meravellós, però quan buscava editorial, no l’acabaven d’entendre. El món editorial americà és una mica terrible, publicar el llibre és un miracle”, ha explicat Mary Ann Newman, traductora a l’anglès, als Estats Units. Peter Bush, també traductor a l’anglès, però al Regne Unit, ha explicat la dificultat que les traduccions creuïn l’oceà: “La premsa britànica va fer unes crítiques molt bones, però les meves traduccions no van arribar a tenir crítiques a la premsa nord-americana”.

Edmond Raillard, traductor al francès, ha recordat la bona recepció de Quim Monzó a França, tant dels textos com de la persona: “l’èxit de Quim Monzó és que és modern” i ha lamentat que faci anys que no publica: “ara fa tweets; potser aquesta és la solució: contes més curts”. A Rússia també té bona recepció, com ha explicat Nina Avrova, tradutora al rus: “Rússia, com Catalunya, és un país de grans autors de contes. És més fàcil proposar traduccions de contes”.

Cuixart: “les paraules esdevenen el millor escut contra la intolerància”
El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonat a la presó de Soto del Real des del 16 d’octubre sense judici, s’ha mostrat afortunat de “saber-me acompanyat pels llibres, els diaris i les cartes: són la meva llum enmig de tanta foscor” i feliç “de saber-vos reunits”. En una carta llegida per Marcel Mauri de los Ríos, vicepresident d’Òmnium Cultural, Cuixart ha assegurat: “En temps convulsos, la llibertat d’expressió, les paraules i la cultura esdevenen el millor escut contra la intolerància i el totalitarisme!”. El president d’Òmnium Cultural ha qualificat d’”ambaixadors de la cultura catalana” els traductors del “fi humor del gran Monzó” i els ha dirigit les següents paraules: “segur que no és fàcil traduir el seu estil àgil, directe, sarcàstic, enginyós i desimbolt, feu una gran feina per a la cultura catalana, que també vol dir per a una humil part de la cultura universal!”.

Quim Monzó rebrà el guardó del 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes demà dilluns 4 de juny al Palau de la Música Catalana en un acte creat expressament per a l’ocasió. El premi, instituït per Òmnium Cultural l’any 1969, és un reconeixement a la trajectòria d’una persona que, per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.