Gran assistència a l’acte «Estan en perill els nostres drets civils?»

Actualitat

Divendres, dia 21 de setembre, a les 20h, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà, va tenir lloc el debat “Estan en perill els nostres drets civils?”, organitzat per Òmnium Cerdanya, que s’emmarca en la campanya “Demà pots ser tu” d’Òmnium Cultural, Fundació per la Pau, Associació Irídia, Centre per la Defensa dels Drets Humans, Novact, Institut Internacional per l’Acció Noviolenta i l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

L’acte va consistir en una taula rodona formada per: Jordi Pesarrodona, Alfred Bosom, Jordi Fàbrega, Mariona Baraldés, Ferran Civit, Xavier Antich i Carles Pont, que actuà com a moderador i conductor. També hi va haver una videoconferència amb Josep Valtònyc.

Carles Pont va parlar del retrocés de drets i sobre el fet que s’ha convidat a persones que han patit ells mateixos o persones molt properes a ells aquesta manca de llibertat.

En Jordi Pesarrodona és l’únic pallasso imputat de tot Europa. Va estar tres hores plantat amb el seu nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil el 20 de setembre de 2017. Al final un va venir amb una càmera i en Jordi, comenta que va cometre un error: creure que encara hi havia democràcia. Avorrit com estava, va anar a mirar la càmera i va dir com es deia i qui era. Aquella mateixa nit va rebre centenars de missatges amb amenaces de mort, alguns de fòrums de policies. Posteriorment, se’l va acusar de desobediència per haver-se interposat al lliure treball de la Guàrdia Civil i va facilitar que es pogués tirar endavant el referèndum.

L’Alfred Bosom, el maig del 2015, va anar a Jaca a veure jugar el Club Gel Puigcerdà contra el Jaca i va treure una estelada. Un Policia Nacional, a més de prendre-li l’estelada, el va acusar d’haver-lo reptat amb la mirada. Li van demanar les seves dades i, posteriorment, es va trobar amb una denúncia per part del policia, amb una multa de 3001€ i la impossibilitat de tornar a entrar en espais esportius durant un temps. Es va celebrar un judici i el van absoldre.

Pel que fa a Jordi Fàbrega, el passat 1 d’octubre, es van fer cinc minuts de silenci a l’escola del seu fill, a la Seu d’Urgell, com a mostra del rebuig a la violència. Seguidament, els pares de dos nens de guàrdies civils van posar una denúncia a l’escola i, posteriorment, se n’hi van sumar sis més juntament amb d’altres escoles de la Seu. Entre altres coses es denunciava que una classe de P3 es digués «Els Castellers»; també que les entrevistes amb els pares es feien en català i això ho consideraven delicte d’odi. Totes les causes han estat arxivades, però el procés ha durat tot un curs escolar.

La Mariona Baraldés és membre d’un CDR i està pendent de judici per haver tallat una carretera. El primer dia que la van citar a declarar, va decidir no entrar juntament amb un altre company. Comenta que el suport de la gent és fonamental per poder continuar. Els fills són un motiu, ja que vols que no creixin en una Catalunya oprimida i, per tant, s’ha de seguir lluitant.

En Ferran Civit és la parella de la consellera a l’exili, Meritxell Serret. Va declarar: «Estem millor que lany 39, i si no ens van tombar aleshores, menys ho podran fer ara». També va dir: «No hem fet res dolent, per tant, el bé acabarà guanyant».

Segons en Xavier Antich, la repressió contra Òmnium Cultural ve de lluny, des del mateix moment fundacional. L’entitat es va crear al 61 i un any després va ser il·legalitzada per la repressió política de la dictadura. L’activitat que feia aleshores l’entitat eren classes de català. Al 67 va tornar a ser legalitzada i es varen crear delegacions a l’estranger per poder reprendre les seves activitats, cosa que, avui dia, també es planteja. «Sembla un revival sinistre».

«Òmnium, com tantíssima gent d’aquest país, no abaixa el cap».

En Josep Valtònyc va declarar:

«El rap serveix perquè els oprimits puguin cantar sobre els opressors».

«Espanya és un país europeu on no es respecten els drets fonamentals».

«Estic aprofitant l’exili per dir que a Espanya no podem opinar perquè hi ha persecució».

Se li va preguntar per com des de Bèlgica pot ajudar a denunciar aquesta pèrdua de drets civils i ell va contestar:

«He convertit el meu cas en un cas pilot i l’han internacionalitzat. Amb l’exemple del meu cas s’hauria d’aconseguir que altres artistes fossin absolts en els futurs judicis que resten pendents».

L’acte va ser seguit per 120 persones, que van omplir la Sala de Convencions del Museu Cerdà.

 

Fotos: Emili Gimenez

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de permetre't la navegació amb característiques predefinides, el seguiment i anàlisi del teu comportament i la gestió d'espais publicitaris. L'accés i ús del web implica la teva acceptació. Per a més informació, pots accedir a la nostra Política de cookies.