La normalització lingüística en l’àmbit socioeconòmic

Actualitat

09/02/07 (Redacció ÒC) Aquesta setmana, el cicle que organitza Òmnium sobre el fenomen migratori ha centrat la seva atenció en els mitjans de comunicació. D`una banda, Mary Nash, catedràtica d’Història Contemporània, va explicar que la representació cultural de la figura de l`immigrant que sovint fa la premsa acaba creant imatges col·lectives. Tenint en compte el discurs com a constructor de realitats, aquestes representacions culturals no es queden només en l`imaginari, sinó que influeixen en les pràctiques socials. Va comentar també que la tendència a la simplificació i la creació d`estereotips per part dels mitjans de comunicació dificulta el reconeixement de la comunitat immigrant com uns ciutadans més. A més, Mary Nash va afirmar que ens hauríem de preguntar seriosament si la premsa dóna l`oportunitat a una veu crítica amb el mal tractament de la informació sobre la comunitat immigrant o si per contra, només es preocupa de criminalitzar-la. De l`altra banda, Xavier Giró, doctor en Ciències de la Comunicació, va il·lustrar el fenomen de la immigració als mitjans de comunicació a través d`un estudi que ell mateix va coordinar. El grup de treball va analitzar els titulars de diversos diaris i en va treure conclusions sobre si expliquen les coses tal com són, si els periodistes respecten el seu codi deontològic i si reforcen els prejudicis de la societat. Un dels punts de l`estudi era el tractament d`alguns conflictes relacionats amb la immigració com per exemple el cas d`El Ejido, la Llei d`estrangeria, les tancades a les esglésies, la mesquita de Premià i casos de delinqüència, d`ablació i de prostitució. Xavier Giró va explicar alguns d`aquests resultats, que no en tots els casos són negatius, i va posar exemples com el d`un diari gratuït que mostrava un missatge d`alarma pel fet que cada cop hi hagi més nens amb noms d`origen musulmà.

Estudi de la retolació a Manresa i Estudi sobre la percepció ciutadana de la presència del català en l’àmbit socioeconòmic a Manresa

La presidenta d’Òmnium Cultural del Bages, Delfina Corzan, ha dut a terme aquests dos estudis partint de la hipòtesi que la normalització de la llengua catalana a Catalunya no avançarà en el sector socioeconòmic si no hi ha una clara regulació legislativa de l’ús del català amb preceptes concrets sobre la seva presència en tot l’àmbit socioeconòmic.

La situació de la llengua catalana en l’àmbit socioeconòmic a Catalunya es troba en una clara discriminació i en una notable inferioritat respecte de l’altra llengua oficial a Catalunya, el castellà. El català no està situat ni considerat en les mateixes condicions que el castellà, sinó molt allunyat. La seva presència és molt limitada i això provoca una desigualtat en l’exercici
dels drets lingüístics dels catalanoparlants, però el que també és greu i ens n’alerta el resultat de l’estudi sobre la percepció ciutadana, és el perill d’extinció de la llengua si els mateixos catalanoparlants deixen d’usar-la i de considerar necessària la seva presència en tots els àmbits.

Estudi en format pdf 
Presentació en pps

Més informació:
L’Avanç (15.02.2007)