La pluja no aigualeix la tercera sortida del taller d’història i cultura catalanes de la Bordeta

Actualitat

La tercera sessió anava destinada a conèixer el feudalisme així com llurs classes socials i govern.

Malgrat la pluja, el passat 16 de març, trenta-dues persones vam assistir al taller d’història per tornar a escoltar les explicacions d’en Lleonard Armentano. Aquesta vegada ens ha parlat de la societat feudal i la formació de govern, així com de l’extensió de la corona d’Aragó al llarg del segle XV i més anècdotes curioses medievals.

S’ha  parlat del primer segle d’or de la cultura catalana, on el major producció va ser a  València, fins a la Renaixença no tindrem el segon segle d’or. Els més representatius: Joanot Martorell amb la seva gran obra “Tirant lo blanc” i Ausiàs March. Hem gaudit escoltant Raimon cantant “Veles e vents”, poema d’Ausiàs March, i alguns més agosarats, també l’hem cantada.

I dissabte 2 d’abril, per completar aquesta sessió d’història, una trentena de persones hem fet la sortida matinal, així hem completat els coneixements teòrics del feudalisme. Hem començat la ruta visitant Santa Maria del Mar i hem sabut perquè se l’anomenava l’església del poble: la va construir la mateixa gent del poble, sense capital públic i en tan sols 80 anys.

Tot passejant, hem arribat a la plaça del Rei per visitar el saló del Tinell. Va ser la sala reial més fastuosa d’Europa de la seva època, els Reis Catòlics van rebre en aquesta sala Cristòfol Colom. També hem après perquè es diu saló del tinell, hi havien grans prestatgeries plenes de vaixelles (tines), d’on ve el nom.

Per finalitzar, hem acabat la ruta a l’església de la Concepció. Comprovem que, quan entres al seu claustre gòtic, és un veritable recés de pau en ple Eixample. Aquesta església es trobava al monestir de Jonqueres i va ser traslladada pedra a pedra des del carrer Jonqueres fins a la seva ubicació actual, al carrer d’Aragó. Això es va produir a finals del segle XIX. Va ser declarada basílica, una de les nou que hi ha a la ciutat de Barcelona.

Ja veieu quanta informació en tan poques hores, i us assegurem que no l’hem pogut escriure tota. El grup ens anem coneixent una mica més i, sobretot aprenem coses curioses com el cargol de pedra que hi ha darrera la catedral, del qual quasi ningú en coneix la seva existència. Fins ben aviat.

Galeria d’imatges