Tornen els Dijous d’Òmnium Baix Camp. Aquest trimestre hem preparat  tres presentacions de novetats editorials que comptaran amb la presència dels seus autors.

Ramon Solsona (Barcelona, 1950), ha publicat les novel·les Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1993), DG (1998), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004) i L’home de la maleta (2011), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi. L’any 1994 rep els premis Crítica Serra d’Or, Prudenci Bertrana i Lletra d’Or per la novel·la Les hores detingudes. També és autor dels aplecs de relats Llibreta de vacances (1991) i Cementiri de butxaca (2006). Col·laborador habitual de premsa, ràdio i televisió, actualment participa al programa de ràdio El matí de Catalunya Ràdio amb l’espai diari «Entre paraules» de divulgació del llenguatge. També és articulista de La Vanguardia. La seva curiositat per les paraules l’ha dut a escriure llibres com Marques que marquen (2015). Amb el pseudònim de “Lo Gaiter del Besòs”, ha escrit i publicat poesia satírica, que ha reunit en els llibres Sach de gemechs (1989) i Botifarra de pagès (2013).

Allò que va passar a Cardós: Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i les conseqüències del crim travessen un territori sacsejat per les obres d’un gran complex hidroelèctric. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de l’exterior. La vida dels habitants de la vall es transforma. S’hi respiren aires nous, la guerra queda lluny, arriben la televisió, el sis-cents, el turisme, el twist i el biquini.
Com buscadors d’or, una corrua de persones acut a Cardós a la recerca d’una feina. S’allotgen en campaments i pobles, des del pla fins als llacs més alts, i les seves històries d’emigració i desarrelament, d’amor i de lluita s’encreuen les unes amb les altres. Hi ha conflictes de convivència, prosperitat econòmica, accidents de treball, corrupteles i el rerefons permanent de la dictadura. Un assassinat ho lliga tot.
Sis anys després de L’home de la maleta, Ramon Solsona ofereix una novel·la èpica i vibrant que té tota la rotunditat dels clàssics.

Quim Torra, (Blanes, 28 de desembre de 1962) és un advocat, editor i escriptor català. El 2015 va ser nomenat president d’Òmnium Cultural en substitució de Muriel Casals, càrrec que va traspassar a Jordi Cuixart a finals del mateix any.
Muriel Casals i la revolució dels somriures: El successor de Muriel Casals a la presidència d’Òmnium i màxim col·laborador explica les claus de la contribució de la Muriel al moviment sobiranista. Un llibre personal i aclaridor.

Àngels Bassas (Figueres, Alt Empordà, 3 d’agost de 1971) és una actriu figuerenca. Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Té una extensa trajectòria com a actriu en el món teatral, on ha treballat amb directors de renom. Així mateix ha treballat en cinema i en sèries de televisió. Ha obtingut el Premi de la Crítica en dues ocasions pel seu treball a Amfitrió de Molière i a La Senyoreta Júlia de Strindberg, i ha guanyat un premi Max a la millor actriu de repartiment per la seva interpretació a El rei Lear.
El març del 2013 comença a escriure els contes infantils de la sèrie Patatu.

Dona’t: En el seu debut novel·lístic, l’actriu Àngels Bassas sorprèn amb la història d’un desig. Una intriga passional protagonitzada per una dona que vol viure la vida, real i professional, intensament i sense reserves.La Maria és una actriu que té tècnica i taules, però que, sobretot, creu en allò que està fent. Fa anys que treballa en el món del teatre i coneix bé els somnis i les frustracions dels actors i les rivalitats i enveges que s’hi amaguen. Ara mateix està de gira amb la companyia. 
La rutina de les seves actuacions, però, de sobte es veu alterada per l’aparició d’un home desconegut que la segueix de ciutat en ciutat. L’atracció inicial aviat condueix a la seducció i finalment a una passió explícita i desfermada, d’un agosarament i plaer tan intensos que per força ha de tenir conseqüències. Perquè a la vida hi ha misteri, perquè a la vida de tant en tant cal arriscar-se, perquè la vida val la pena viure-la a fons. O no?
Amb un ritme i una construcció encertadíssims, Dóna’t va quedar finalista del Premi Josep Pla.