Pompeu Fabra va marxar cap a l’exili el 24 de gener del 1939, ara fa 77 anys, des de la casa de Can Viladomat, a Sant Feliu de Codines, on solia estiuejar. Per fugir dels bombardejos feixistes l’any 1938 Fabra va allargar l’estiueig i es va quedar a viure a Sant Feliu amb la seva dona i les seves filles, fins que van haver de marxar cap a l’exili.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Codines ha organitzat uns actes per commemorar aquest fet, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans, Òmnium Cultural i els actuals propietaris de la casa, la família Riquer. El primer acte ha estat una conferència sobre la figura de Pompeu Fabra, amb la participació de l’historiador Borja de Riquer i el filòleg Jordi Mir. El segon, la inauguració d’una placa a Can Viladomat el 24 de gener, el mateix dia que, fa 77 anys, Fabra en va marxar.

 

«En Fabra era un senyor que estimava el país, portava Catalunya al cor».

Durant l’acte de descobriment de la placa en Romà Escales, representant l’Institut d’Estudis Catalans, va recordar que el seu avi, també exiliat, solia dir: «Per sort un enginyer ens va arreglar la llengua!». Isidor Marí, en representació d’Òmnium Cultural, va destacar que la feina de Pompeu Fabra fou vital per fer sobreviure la llengua durant la dictadura, resistir l’ofensiva i cohesionar la cultura. En Pere Vallcorva, un veí de la casa d’en Fabra a Sant Feliu, va compartir un seguit de vivències que mostraven l’aspecte més humà del mestre i la seva bona relació amb els codinencs. Va acabar dient, en un to emotiu: «En Fabra era un senyor que estimava el país, portava Catalunya al cor».