Ple absolut al Sopar Groc Solidari amb els presos i preses polítiques i exiliats i exiliades.

Actualitat

Divendres 9 de novembre vam celebrar un Sopar Groc al Foment Hortenc, amb l’organització a càrrec de la Territorial d’Òmnium d’Horta-Guinardó, ANC Horta-Guinardó, Lluïsos d’Horta i Foment Hortenc, que és on es va celebrar l’acte.
Les més de 200 persones que hi van assistir, van poder seguir una taula rodona inicial conduïda per Màrius Serra, amb les intervencions del MHP Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega, que van obrir la conversa parlant de la consulta del 9N que aquella nit es complien justament els 4 anys. Tots dos van coincidir que, malgrat tot, ho tornarien a fer sense dubtar-ho. L’exdiputat de la CUP aquell 9N, David Fernandez, va deixar un missatge enregistrat en vídeo on reivindicava el moviment popular que va portar al 9N i a l’1O, posant en valor la famosa abraçada d’aquell dia amb Artur Mas, i recordant, un per un, tots els presos i exiliats polítics arran de l’1O, des de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras fins a l’Anna Gabriel i l’Adri.La taula rodona va seguir amb la intervenció del diputat d’ERC al Parlament, Gerard Gómez del Moral, que va argumentar la necessitat de ser més per assolir la independència. L’advocat membre de l’equip defensa jurídica de Jordi Cuixart, Àlex Solà, va posar un punt essencial d’informació, de realisme i de perspectiva sobre la situació de la causa general contra l’1O i de la duresa i la inflexibilitat dels aparells de l’estat en la recerca del càstic, de l’escarment i de mantenir-se en contra de les opinions de la justícia europea. Jordi Redondo, membre de la Junta Nacional d’Òmnium, va advertir que aquest judici, de fet, és contra tots nosaltres i que de cara a això cal crear una sensació com la de l’1O. Eva Fontova, del secretariat de l’ANC, va demanar que l’abraçada del 9N entre Artur Mas i David Fernandez fos aplicable a tothom, independentment de sigles i de partits. La unitat és essencial.
Van ser 50 minuts intensos, d’emocions, de mirada al passat, de perspectives de futur, d’immersió clara a la realitat complexa d’aquest moment, i de la dificultat que tenen i que tindran els nostres presos i exiliats a l’hora d’afrontar aquest procés judicial.

En acabat, un grup de glosadors van fer la seva crònica de la taula rodona a través de les cançons que anaven improvisant partint del que s’havia dit i del que estava passant aquests dies.
El sopar va ser fet a la cuina mateixa del Foment, amb uns entrants i salmó i pastís de llimona.

A la recta final de l’acte, Màrius Serra va presentar i conversar amb la Txell Bonet, companya de Jordi Cuixart, i Susanna Barreda, companya de Jordi Sánchez. Ens van explicar les realitats complexes que s’han convertit el seu dia a dia, amb l’esperança en el futur i amb el desig que s’acabin aviat actes com aquest. Seria un bon senyal. Finalment, van prendre la paraula tres diputats danesos que tot just venien de la presó de Lledoners i volien saber com es mobilitza la societat civil a Catalunya en defensa dels presos i exiliats. Concretament van prendre la paraula el diputat Pelle Dragsted, portaveu de l’Aliança roja-verda del parlament danès, la diputada Eva Flyvholm, membre de la comissió d’exteriors de l’Aliança roja-verda, i el diputat del partit independentista de les Illes Fèroe, Magni Arge. Tots tres van anunciar que lluitarien per denunciar la barbaritat antidemocràtica que està fent l’Estat Espanyol, i que volien donar a conèixer al seu país la situació política i dels presos. Van afirmar que estaven profundament preocupats pel que està passant perquè “és molt greu reprimir la democràcia”. Per això volien posar presió a Espanya per alliberar els presos. Van ser testimonis de la violència policial l’1O i no en donaven crèdit del que estaven veient i vivint directament. Van explicar que a Lledoners van saludar Jordi Cuixart, a qui no coneixien abans, i els va semblar talment el “Breivheart” català, per la seva força, lideratge i coratge.

Finalment, va cloure l’acte un missatge enregistrat en vídeo del conseller a l’exili

, tot recordant que cal fer República.
Els glosadors van donar el punt i final musical.