Quin model energètic ens permetrà avançar cap a l’autosuficiència?
Notes del cicle de Debats Catalunya és Medi Ambient. Sessió 1 Catalunya és Energia (23 de maig de 2017). El Col·legi d’Ambientòlegs ha fet un recull seleccionat d’aspectes rellevants de les intervencions de cada una de les sessions.
Quin model energètic ens permetrà avançar cap a l’autosuficiència?
- El primer ponent (Joan Esteve) ens va situar en la situació actual a Catalunya. Actualment Catalunya estaria triant el seu model energètic del futur, amb el Pacte Nacional per la Transició Energètica. Veure enllaç.
- L’objectiu seria assolir un 100 % d’abastiment amb energies renovables al 2050, anant més enllà dels objectius marcats a nivell europeu.
- A més, caldria democratitzar energia, que el ciutadà tingui més poder, que el sistema energètic sigui més horitzontal.
- Les accions clau per la transició energètica es recullen en aquesta diapositiva:
- El Pacte Nacional hauria d’acabar en llei.
- A partir d’ara s’hauria d’intentar entrar en el detall dels camins per assolir la transició; per exemple, com abordem el tancament de les centrals nuclears?
- El segon ponent (Josep Puig) comença proposant un canvi en el llenguatge que fem servir per parlar de l’energia. Ens parla de fer resistència al sistema de les energies brutes, dominant-lo i deslegitimitzant-lo. Ens parla de veure l’energia com un bé comú (visió desmercantilitzadora) i a les persones com a aprofitadores d’aquest recurs (no com a consumidores).
- En aquesta diapositiva es reflecteix aquesta nova visió de l’energia, per a que les energies renovables no continuïn estant en unes poques mans:
- Tenim el repte de passar d’un sistema com aquest:
- A un sistema com aquest:
- En aquesta nova manera de funcionar hi hauria noves entitats (i un gran nombre d’elles) responsables de l’energia.
- També va destacar un paradoxa important que tenim al nostre sistema: tenim pèrdues en el sistema molt grans (ineficiències, per exemple dissipem calor que es podria aprofitar) i a la vegada tenim una gran dependència forana de recursos energètics. Per tant hi ha un repte important pel que fa a millorar l’eficiència.
- Ens crida l’atenció sobre una proposta de mix renovable per al 2050 elaborada per la Universitat d’Stanford (diapositiva 30):
- El ponent exposa que ara ja ningú discuteix que hem d’anar cap aquí, es pot discutir com de ràpid, per quin any ens marquem tal objectiu, però la tendència va cap aquí.
- A més, defensa que econòmicament és avantatjós per als països fer aquesta transició energètic (al llibre “El colapso es evitable” es demostraria).
- Proposa tres preguntes clau per al canvi energètic:
- També ens mostra exemples en els que ja s’ha anat més enllà en energies renovables i en democratització de l’energia. Per exemple, el cas de Dinamarca, on en dies de vent ara ja es produeix més energia renovable de la que necessiten. O Alemanya, on ja hi ha un 46,6 % de la capacitat instal·lada d’energies renovables que és propietat de les persones.
- Destaca que el profit de les instal·lacions d’energies renovables l’ha de treure la gent del territori, no una companyia forana. L’acceptació per part de la ciutadania és molt diferent.
- En definitiva, proposa canviar la nostra filosofia o aproximació al tema, reduir dependència i millorar l’eficiència (per exemple, amb cogeneració).
Debat i preguntes del públic (elements d’interès que van sorgir)
- A l’hora de preguntar-nos com hem d’anar de ràpid en aquesta transició, o si podem prescindir de l’energia nuclear i tancar les centrals nuclears, o establir fins quan les necessitem, un punt interessant per decidir això és que també hauríem de decidir quins serien els requeriments mínims d’energia per persona.
- Hi podria haver un rang de consum energètic que sigui bàsic, vital per viure amb dignitat, que s’hauria de poder pagar bé. Després hi podria haver una zona gris. I finalment, un rang de malbaratament (que es podria pagar “a preu d’or”).
- S’hauria de debatre quins són aquests rangs, no com ara que hi ha una opacitat total de les companyies pel que fa als costos de producció de l’energia, i tenim un model de tarificació en que no consumir res ja té un cost per a l’usuari de 40 euros.
- Sobre temes d’eficiència energètica a l’edificació, es va comentar com el parc actual d’habitatges és molt ineficient i que requereix una inversió molt gran. Tenim la tecnologia per fer-ho, sabem com fer edificis de consum casi zero (que consumeixen 15 kWh/any) però ara no surt a compte. Si s’obliga a rehabilitar s’hi han de posar mitjans, incentius, crèdits que desgraven i a baix interès.
- Sobre com millorar la implementació de l’energia eòlica a Catalunya es proposa que el cànon eòlic no es calculi per potència si no per energia, i aplicar mesures per a gestionar millor la participació i la percepció dels projectes per part del territori: per exemple posar condicions als promotors dels projectes eòlics (mínim un 50 % del parc ha de ser propietat del poble per poder seure a parlar-ho…).
- Hi ha d’haver polítiques actives i que vagin acompanyades de mitjans, diners, recursos per posar-les en marxa de manera efectiva.
- S’ha de fer una política real, ara no s’informa al ciutadà.
- La fiscalitat pot servir per canviar hàbits i per aconseguir recursos per polítiques que requereixen de diners.
- Per reduir pèrdues d’energia, es podria aprofitar el calor residual que ara en molts casos es dissipa. Per exemple, tots els cicles combinats haurien de tenir cogeneració, si no actualment es perd un 45 % de l’energia. A Dinamarca, per exemple, és obligatori que en tinguin.
- Com a notes positives, dóna les dades del número de socis de Som energia (cooperativa d’energia verda), i destaca que a Catalunya tenim 23 Mw de potència eòlica instal·lada i el compromís d’assolir el 2030 el 100 % renovables.
Altres propostes finals clau en temes d’energia:
- La tendència cap a un horitzó d’energies renovables és clara, hem de treballar en com de ràpid hi volem arribar.
- La millor manera de que el territori assumeixi / accepti les renovables, és que les comunitats locals es facin càrrec d’absorbir aquestes instal·lacions, i que la industria rebi el servei.
- Democratitzar l’energia, apoderar la gent és clau: no només que com a usuaris puguem decidir quina energia ens subministren sinó apropiar-nos d’ella, com fem amb altres elements o tecnologies (mòbils, etc).
Enllaços a les presentacions