El diumenge 10 de juny es va fer la darrera de les sortides culturals del Taller d’Història, de Sant Andreu de Palomar i d’Història de Catalunya. Aquesta vegada estava programada la visita al Turó de la Rovira i els mals anomenats Búnquers del Carmel.

El març del 2011 es va inaugurar aquest nou espai patrimonial, que va significar l’arranjament i l’actuació patrimonial en un indret de la ciutat, fins llavors força degradat, aïllat i desconegut, on es conservaven les restes d’una bateria antiaèria que va defensar Barcelona dels atacs de l’aviació durant la Guerra Civil, així com les traces del nucli barraquista del barri dels Canons, que va perdurar fins l’any 1990, i que formava part d’aquella ciutat informal de barraques que al final de la dècada de 1950 aixoplugava el 7% de la població barcelonina.

El Turó de la Rovira, que permet una vista de 360º de la ciutat, constitueix un mirador de Barcelona que ha estat un veritable eco de la trajectòria de la plana de la ciutat. Antic assentament ibèric abandonat, l’impuls de la Barcelona moderna i contemporània va anar transformant el paisatge del turó, que es va convertir en terreny de conreu de garrofers, ametllers i vinya, i més tard en un espai poblat de cases d’estiueig i de casetes amb jardí, en algunes zones del qual també s’explotaven materials de construcció (pedrera de Can Baró) i posteriorment s’emplaçaven serveis de ciutat, com el dipòsit d’Aigües de Barcelona o les actuals antenes de telecomunicacions.

Els treballs arqueològics han generat una visió inèdita del turó, amb la recuperació del Pavelló d’Oficials, el Pavelló de la Tropa i el Lloc de Comandament de la Bateria. L’exposició «Barcelona al límit» mostra el seu paper en la ciutat sota les bombes de la guerra i en la ciutat informal de la postguerra, quan el barraquisme era per a molts l’única opció possible. Tot plegat dins d’una visió àmplia de l’impacte de la guerra aèria i del creixement accelerat a les ciutats del s. XX.

Els participants van poder gaudir de les meravelloses vistes de Barcelona, acompanyades de les explicacions i guiatge del guia. Fins i tot es va produir l’encontre casual amb l’Esperanza García -una de les barraquistes que va viure a la zona- i que de tant en tant puja al turó per fer afluir els records de la infantesa i joventut del que van ser els seus orígens. Als barris de barraques hi va sorgir tot un teixit social, i els mateixos veïns es van ocupar de fer més habitable el seu entorn. Hi havia bars i altres punts de trobada, i amb el temps es van desenvolupar llaços de solidaritat que després es van convertir en un fort moviment veïnal.

Fotografies de Xavier de la Cruz.