Tics poètics: “L’evidència”, d’Anna Gual

Actualitat

L’evidència

Un vestit estampat amb algues

o unes algues damunt d’un cos

convertides en vestit, o millor,

una pell camuflada entre algues,

això, una pell camuflada entre

algues dins del mar tèrbol, no,

surant, surant damunt l’oceà,

no, surant, surant damunt d’un

riu, això, surant, baixant el corrent

riu transparent cap avall, això,

riu transparent fluint cap endins.

Flota a l’aire un desconegut misteri.

Infinita la carícia que ha de venir

 

Anna Gual va néixer a Vilafranca del Penedès el 1986. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona. La seva obra poètica, que furga al dedins de qui l’escriu però alhora de qui la llegeix, l’ha revelat com una de les veus joves més trencadores de la literatura catalana actual. Els seus versos són salvatges, primordials i subterranis, buscant l’arrel de les coses a les palpentes.