Tics poètics: “Yo son aquell qui ‘n lo temps de tempesta”, d’Ausiàs March

Actualitat

Yo son aquell qui ‘n lo temps de tempesta

Yo son aquell qui’n lo temps de tempesta,

quant les mes gents festegen prop los fochs

e pusch haver ab ells los propris jochs,

vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,

servint senyor qui james fon vassall

ne’l vench esment de fer may homenatge,

en tot leig fet hague lo cor salvatge,

solament diu que bon guardo no’m fall.

Ausiàs March va néixer a Gandia el 1397 i va morir el 1459. Va ser un poeta i cavaller medieval, originari d’una família de la petita noblesa del regne de València. Va ser un dels poetes més importants del Segle d’Or valencià. La seva poesia va influir d’una manera extraordinària durant el Renaixement al regne de Castella. La trajectòria poètica d’Ausiàs March està clarament condicionada per la seva vinculació a unes corts reials i nobiliàries determinades, en concret a la de Barcelona i la de València. La seva obra es gesta, produeix i difon en contexts cortesans, sense llevar-hi l’originalitat i la llibertat creativa, satisfà, alhora que modela, els gustos i les expectatives del públic cortesà del seu temps, una obra plena del conflicte cabdal de la seva vida, amb un to desolat i angoixat. Ha influenciat poetes contemporanis com ara Josep M. López Picó, Carles Riba i Vicent Andrés Estellés i alguns dels seus poemes s’han musicat, essent el cantant Raimon el més prolífic.