Hotel

¿Què hi faig aquí, davant del teu cadàver, 

forçat a repassar l’assignatura

que vaig suspendre amb tu fa tant de temps?

Em costa molt netejar el vell hotel 

on vaig deixar-te i, entre la pols, semblo, 

més aviat, un assassí que torna.

 

Mentre la multitud callada escolta 

un capellà que pinta un Déu de Disney, 

jo he estat mirant d´encendre aquell enorme

cristall de llàgrimes que il·luminava

el nostre joc: no funciona. És fosc, 

no t’he trobat la cara d’aquells anys:

tu i jo, ¿què fèiem, doncs, que no ho recordo?

Sé que et tenia a prop com un gosset

i que ensenyaves una carn de fusta

entre els escots d’un vestit d’aquell temps.

Res més. El que hem viscut tots aquests anys

(tan idèntic a moltes altres vides:

la feina, els fills i l’anar fent per fer)

ha enfangat els records. Ets fang, a més, 

tu, ja; jo encara noto com me’n faig.

Però hi ha tanta gent aquí encenent

les llàgrimes, que em trobo rebuscant 

entre els licors del celler de l’hotel

un alcohol que pugui fer el miracle

de rescatar una foto, si més no, 

del que vam ser, que tingui cos i grau.

Em va: m’encanto observant el bagul

que t’han donat, de disseny, fins que els ulls

se m’enganxen al gòtic de l´església.

Et treuen, finalment, resen i canten. 

Torno a tancar la porta de l´hotel. 

Parets i mobles aniran filmant

el somni de la pols; i la memòria, 

muda del tot, s’enfonsarà amb el fèretre

com una pedra que caigués a l’aigua. 

 

Antoni Puigverd va néixer a la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, el 1954. És un escriptor i poeta català. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació catalans: en premsa (La Vanguardia, Presència (El Punt), Diari de Barcelona, Revista de Girona, El País, Jano, El 9, Avui, El Periòdic d’Andorra, Serra d’Or), en ràdio (tertulià del Matí de Catalunya Ràdio i COM Ràdio) i en televisió (BTV, TV3). És llicenciat en filologia hispànica, i ha exercit com a professor de literatura. Va guanyar el Premi Carles Riba el 1991 i Premi de la crítica-poesia catalana el 1992 amb Curset de natació. També, els Premis Literaris de Girona-Miquel de Palol de poesia el 1989 per Vista cansada, l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Barcelona el 1995 per La migranya del faune, i el Premi Flor Natural als mateixos Jocs Florals del 1997 per Hivernacle.