Carta des de la presó: “1-O, radicalitat democràtica i desobediència civil”

Actualitat

Presó de Lledoners, 28 de setembre de 2018

 

Estimadíssims socis,

L’1 d’Octubre, centenars de milers de conciutadans vam actuar, des de la radicalitat democràtica més absoluta, en un acte excepcional de no violència, de desobediència civil, pacífica, massiva i legítima davant la repressió irada per exercir el dret a vot.

Us confesso que cada cop que veig les imatges de la violència de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil sento impotència i dolor, sentiments que estic segur que també teniu. I si bé és cert que no podrem oblidar mai aquell dia, voldria compartir amb vosaltres el desig de canalitzar tot aquell sofriment en sentit constructiu i positiu. Ens cal tancar el dol tenint ben present que el dia del Referèndum l’única cosa que va acabar és el fet de demanar permís per ser i, sobretot, per fer. I que el nostre límit no serà mai més la seva força bruta.

Orgull i dignitat de lluites compartides, també dels milers de ciutadans que votaven No, o els qui van decidir no anar a votar pels motius que fossin però es van manifestar el 3-O contra la violència institucional. I també orgull de les mostres de solidaritat rebudes de diferents punts l’Estat i del món sencer.

Estic molt d’acord amb les veus que s’alcen reclamant claredat. Si no som una República, entre altres coses, és perquè l’Estat va actuar amb una violència extrema que va impedir que el mandat interpel·lés al conjunt de la ciutadania. Però el passat 1-O una part immensa de la ciutadania de Catalunya es va autodeterminar de manera individual, a consciència. I en aquest exercici hi ha la clau que obre tots els panys. Com afirmava Kafka: “A partir de cert punt no hi ha retorn. Aquest és el punt al qual cal arribar”. I ja hem superat aquest punt. Mai més res tornarà a ser com abans. Ens pertoca, doncs, seguir avançant.

Si bé l’1-O és el dia que tot comença, el judici oral és el següent embat de l’Estat i l’hem d’aprofitar per mostrar al món que no volem ni podem demanar perdó per exercir els nostres drets individuals i col·lectius. Com digué Dimitrov: “La nostra millor propaganda és la vostra ineptitud”. Que ningú en tingui cap dubte: no ens defensarem sinó que acusarem l’Estat espanyol de vulnerar drets civils i polítics universals.

Des de Lledoners, que quedi ben clar: no som aquí per sortir de la presó, sinó per seguir lluitant, des de tots els fronts, per la democràcia, la llibertat d’expressió i el ple exercici de drets civils i polítics de Catalunya. I sense perdre el somriure.

Salut, tendresa, entesa i República. Sempre endavant!

 

Jordi Cuixart

President d’Òmnium Cultural

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de permetre't la navegació amb característiques predefinides, el seguiment i anàlisi del teu comportament i la gestió d'espais publicitaris. L'accés i ús del web implica la teva acceptació. Per a més informació, pots accedir a la nostra Política de cookies.