En aquesta xerrada titulada “Un espai de llibertat?. El barri del Raval com espai d’oposició a la dictadura i reivindicació en el context de la Transició”, la conferenciant va fer recorregut per la història del barri, des del Raval industrial del segle XIX amb unes 74 fàbriques tèxtils funcionat i densament poblat amb més de 100.000 veïns,  seguint pel Raval dels anys vint i trenta del segle XX, un indret d’esbargiment amb la proliferació de societats corals, espectacles de circ, teatres,  cinemes, sales de concert, però també, un espai de bohèmia i relaxació moral, freqüentat pels fills rebels de la burgesia catalana, amb la instal·lació de cabarets, cafès i bars musicals, molts d’ells decorats seguint la moda francesa (Bar London, el Cafè de l’Opera, el Cafè Marsella, la Cocteleria Boadas, etc). Ens explica  també com aquests mateixos espais d’oci esdevenen espais de lluita política: la vaga de la Canadenca, el primer Congrés Internacional Obrer, el primer gran míting de l’Esquerra Republicana al teatre Olímpia, i altres.

Layla Dworkin ens parla del Raval durant la dictadura franquista,  són anys de marginalitat i misèria, és quan el barri pren el nom de barri xino. Els  fotoperiodistes Joan Colom i Eugeni Forcano i els escriptors que hi ha nascut,  com Manuel Vázquez Montalban o Terenci Moix,  intenten retratar uns i explicar els altres, la quotidianitat de la vida al barri.

Ja en el context de la Transició, molts dels locals d’èxit dels anys vint i trenta tornen a posar-se de moda (Bar London, Café de l’Opera, Cafè Marsella, etc.) i alhora apareixen nous establiments que reflecteixen les reivindicacions polítiques i socials d’aquells anys, com la primera llibreria feminista de la ciutat, la Sal.

En acabar, els assistents, una trentena, van demanar aclariments i varen explicar i compartir amb la resta del públic les experiències viscudes al barri com a veïns.