Òmnium Cultural promourà un acord de consens per al nou Estatut

Actualitat

Òmnium Cultural impulsarà un acord de mínims entre tots els partits catalans sobre el que considera que han de ser els “punts irrenunciables” del nou Estatut amb l’objectiu d’afavorir-ne el consens. La iniciativa la durà a terme en la pròxima legislatura, un cop passades les eleccions catalanes d’aquesta tardor, per evitar que la picabaralla partidista entorpeixi les converses i dificulti un possible acord.

Òmnium Cultural impulsarà un acord de mínims entre tots els partits catalans sobre el que considera que han de ser els "punts irrenunciables" del nou Estatut amb l’objectiu d’afavorir-ne el consens. La iniciativa la durà a terme en la pròxima legislatura, un cop passades les eleccions catalanes d’aquesta tardor, per evitar que la picabaralla partidista entorpeixi les converses i dificulti un possible acord.

La junta d’Òmnium ha encarregat a un grup d’especialistes, entre els quals hi ha diversos constitucionalistes i sociòlegs, que elaborin un document amb aquells punts que es consideren imprescindibles que ha de recollir el nou Estatut. El president de l’entitat, Jordi Porta, va avançar ahir en declaracions a Catalunya Informació que entre aquests punts hi ha el traspàs a la Generalitat de les polítiques d’immigració, el reconeixement del català a Europa, la necessitat d’un nou sistema de finançament equivalent al model de concert i el dret de Catalunya a tenir representació en diversos organismes internacionals, com ara la UNESCO.

En l’apartat lingüístic, Porta va explicar que el nou marc jurídic ha de garantir que el català tingui la mateixa consideració legal que el castellà i que "no tinguis només el dret d’usar-lo, sinó també el l’obligació de coneixe’l". De tota manera, va subratllar que la normalització plena del català no depèn només del marc legal, tot i que és molt important, sinó sobretot de l’actitud dels catalanoparlants i, en aquest sentit, va assenyalar que són els catalanoparlants els "principals responsables" del retorcés de l’ús social del català, perquè renuncien a usar-lo. Com a exemple, va posar el cas de molts catalanoparlants que es dirigeixen sistemàticament en castellà als immigrants quan han de mantenir-hi una conversa, cosa que provoca, segons va explicar Porta, que molts d’ells es desapuntin dels cursos de català perquè no necessiten parlar-lo al carrer.