Des de la presó: “L’última trucada des de Lledoners

Actualitat

“La lluita per una causa, sens dubte justa i digna, i tot l’escalf de la mà sabuda, perduda en mi i sense massa guia”

Marta Pessarrodona (Coses que m’estimo)

Estimadíssims socis,

És dimarts 29 de gener de 2019 i són dos quarts de sis de la tarda a la presó de Lledoners. Truco al Marcel, està entrant per la porta de casa de la poeta Marta Pessarrodona. Ella espera, desconeix qui hi ha a l’altra banda del telèfon i el motiu de la trucada. I jo tinc de nou l’enorme privilegi de fer-li saber que el Jurat del 51è Premi d’Honor de les Lletres catalanes ha decidit concedir-li el reconeixement més alt, en valorar “la seva creació poètica, per la tasca de promotora cultural i per la seva contribució al diàleg entre les literatures catalana i europees”.

Perquè malgrat la repressió, l’Estat no aconseguirà mai impedir que el President d’Òmnium Cultural sigui la primera persona en felicitar aquells qui ens honoren amb la seva feina incansable en la cura i difusió de la llengua i cultura catalanes, arreu del món. Després d’una conversa plena d’emoció, on recordem l’enyorada Muriel, convido al bon amic i Conseller Josep Rull, també terrassenc, a felicitar la premiada en nom dels consellers presos. També en senyal de reconeixement al Conseller de Cultura Lluís Puig, igualment terrassenc i exiliat a Brussel·les. Una trucada plena de vida.

No podria haver estat d’una altra manera. Alguns voldrien que haguéssim renunciat a l’autoestima col·lectiva, o pitjor encara, que ens haguéssim deixat portar per l’odi o el rancor. Però no, no ha estat així ni ho serà mai. El que vam viure des de la cabina del Mòdul 2 de la presó de Lledoners va ser un acte de dignitat que, per si sol, ja dona tot el sentit del món als 504 dies de presó i als que puguin venir.

Va ser l’última trucada feta des de Lledoners, abans que ens traslladessin a Alcalá Meco i a Soto del Real. I precisament amb “L’exili violeta” sota el braç és impossible no denunciar la invisibilització que pateixen les preses i exiliades polítiques catalanes. Us asseguro que ja no queda al nostre cor ni la més petita espurna d’amor propi per emplenar.

Felicitats, estimadíssima Marta, i llarga vida a les lletres catalanes. Amb l’anhel de fer-nos la vida més agradable i sensible, també ens permeten reconèixer-nos més rics i plurals com a societat valenta i transgressora.

Visca els Països Catalans, visca la cultura i sempre endavant!

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural
Presó de Soto del Real, dilluns 4 de març del 2019

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de permetre't la navegació amb característiques predefinides, el seguiment i anàlisi del teu comportament i la gestió d'espais publicitaris. L'accés i ús del web implica la teva acceptació. Per a més informació, pots accedir a la nostra Política de cookies.