“L’home és aquell ésser capaç d’inventar les cambres de gas d’Auschwitz, 

però també és el ser que ha entrat en aquelles mateixes cambres amb el cap ben alt

i el Parenostre o el Shemà Israel als llavis.” Viktor Frankl

Estimadíssims amics i amigues,

Us escric aprofitant el recés del Judici, l’endemà que el Tribunal Constitucional reiteri el meu empresonament polític. Una mesura que no ens afecta, perquè mantenim el nostre compromís amb la dignitat democràtica.

Els poders de l’Estat encara no han entès res: ni 570 dies de presó ni cap sentència no ens faran renunciar a l’autodeterminació. És una vergonya que la fiscalia i l’advocacia de l’Estat -que depèn del PSOE- no retirin tots els càrrecs i segueixin acusant-nos al costat de l’extrema dreta de Vox, davant el silenci del PSC.

Aquesta setmana estem revivint com els propis testimonis expliquen en primera persona la resistència noviolenta dels milers i milers de ciutadans que l’1 d’octubre van defensar estoicament el dret a vot, amb el seu propi cos, si calia, en una acte de reafirmació absoluta. Homes i dones que, davant les suspensions del TC no van dubtar ni un segon a defensar els drets fonamentals i utilitzar la desobediència civil com a acte de responsabilitat col·lectiva. Escoltar-los m’omple d’autoestima i encara dona més sentit a la nostra situació de presó.

Felicitem-nos: el passat 28A vam aturar el feixisme. Però que ningú no doni la batalla per acabada. El següent pas, el 26 de maig, és decidir quina Unió Europea volem: la que hipòcritament fa el joc a l’extrema dreta o la que permet que Open Arms segueixi rescatant vides a la Mediterrània, per vergonya dels seus governants. I decidir si volem viure en pobles i ciutats orgullosos dels valors republicans, la cohesió social i els drets humans de tota la ciutadania.

El vot independentista i sobiranista augmenta a cada convocatòria electoral, però demanem als partits polítics la vertebració d’una estratègia de consens tan ambiciosa com transversal, que compti amb la complicitat del conjunt més ampli possible de la societat catalana. La República de ciutadans lliures exigeix la màxima determinació i mobilització, no en tinguem cap dubte, com també grans consensos i capacitat d’empatia i de govern.

Mentrestant, també segueixen les detencions i persecucions a cantants i artistes, com Pablo Hasel o Abel Azcona. Per tant, el futur govern espanyol ha de derogar immediatament la ‘llei mordassa’ si vol obrir un període de recuperació de llibertats. Mai no cedirem en la defensa dels drets civils ni de la llibertat d’expressió, perquè són dos dels pilars fonamentals de la cultura democràtica.

Finalment, també us volia agrair de tot cor la multitud de felicitacions rebudes, doncs si bé és cert que la prioritat és la resolució del conflicte polític, no és menys cert que mai no renunciarem, per molt adverses que poguessin ser les circumstàncies, a seguir construint la nostra família, des de la tendresa i unes ganes boges de viure.

Així doncs, moltes gràcies per ser-hi, família, i endavant. Sempre endavant!

De tot cor,

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural
Tribunal Suprem, 8 de maig del 2019

L’eurodiputada Barbara Spinelli en una protesta pels presos polítics catalans al Parlament Europeu. Ella és filla d’Altiero Spinelli, un dels fundadors de la Unió Europea i qui també va ser un pres polític antifeixista.