[12/11/2004] Amb la realitat, ben present, dels carrers mal il·luminats de la ‘perifèria’, escenari de bona part de la seva producció literària, Julià de Jòdar es va presentar dijous, 11 de novembre, a la quarta sessió del cicle ‘El Desconcert de la Literatura’, que té lloc a la sala de destil·lació de l’Anís del Mono fins el 25 de novembre, i que està inclòs en els actes de la 54 Nit de Santa Llúcia.

De Jòdar, un dels escriptors més reconeguts del panorama literari català, va omplir la sala en una conferència densa, però molt suggerent, en la qual va reflexionar sobre el sentit de la seva feina -‘literatura és voler transcendir, i si no, diguem-ne escriptura’- i sobre la relació crucial que, en el seu cas, es pot establir entre el seu imaginari de ficció i un barri concret de la ciutat, articulat al voltant del Gorg i el Progrés: ‘allò que et lligava molt a la biografia en una primera obra, acaba difuminant-se en alguna cosa mig viscuda, mig imaginada, potser mig sommiada a mesura que vas escrivint’.

Per cert, que l’autor va avançar que està treballant en el tercer i últim volum de ‘L’atzar i les ombres’. No hi va haver gaires més avançaments, però, ja que Julià de Jòdar, així ho va advertir, rotund, només començar la seva xerrada, no sap parlar de la seva obra. Almenys no directament, atès que, rera les paraules del novel·lista, va lluir amb força un complex argumentari artístic.

Un món que es perd -‘viscut, potser, com un estrany’, va rèconeixer crípticament- és l’aliment d’una obra de pes, representada per una bella imatge aportada per l’escriptor en un moment de la xerrada. Vegeu aquest revelador apunt: ‘Una fàbrica abandonada, m’hi apropo i miro per la finestra. Té el vidre trencat. Descobreixo un laboratori, cobert d’una espessa pàtina de pols. Papers i fitxes són el testimoni dispers i desordenat d’alguna cosa que ja no és. Em pregunto per les persones per les quals aquestes fitxes, ara oblidades, sense ús, eren la seva vida’. ‘Què és el que ha substituït aquest treball, que s’ha quedat sense herència?’, es va preguntar inquietat.

Una de les reflexions més interessants de la conferència va depassar, de fet, la mateixa literatura. Parlar de perifèria, o de perifèries, és parlar de ciutat. De la ciutat i els seus barris. ‘La gent d’aquests llocs -va dir De Jòdar- no és capaç de governar el seu propi món’. ‘No té a veure ni amb el nacionalisme ni amb la llengua, i si amb una determinada concepció socioeconòmica’. ‘Passeges pel carrer Tortosa, va explicar, en tan malestat com abans, però ara és pitjor, perquè el carrer ja no és ple de vida. Potser la ciutat avui no és més que el laboratori d’un urbanista?’

Una literatura molt ‘concertada’
De la literatura catalana va dir que li sobraven ganes de ‘concert’ i que li trobava a faltar les ganes de desconcertar. ‘Quan diuen que no tenim novel·la, em sembla que ho deuen dir per això’. Cal anar més enllà del missatge, va dir, i treballar també la forma. ‘El fons i la forma són el mateix’, va subratllar.

Isidre Sala va fer una presentació atípica de l’escriptor, tot servint-se dels consells d’una astròloga -Gemma Blat- i d’una grafòloga -Roser Mitjans-. Sala va recordar la primera vegada que va llegir De Jòdar i com va trucar al diari El País, empès per l’ànsia i la curiositat: ‘qui era aquell novel·lista que escrivia sobre els carrers del meu barri?’.

Julià de Jòdar, nascut a Badalona l’any 1942, ha publicat L’àngel de la segona mort (1997), Zapata als Encants (1999), El trànsit de les fades (2001), obres, totes publicades a Quaderns Crema, que formen part de la trilogia inacabada L’atzar i les ombres. Recentment ha publicat L’home que va estimar Natàlia Vidal (Edicions 62, 2003), premi Prudenci Bertrana.

Dijous que ve, 18 de novembre, serà el torn d’Hèctor Bofill, un dels ‘imparables’ i una de les veus més interessants de la literatura catalana actual.