El dia 19 de setembre va morir Lluís Calderer i Cortasa. Mestre, activista i intel·lectual de referència, havia col·laborat amb la nostra entitat en múltiples actes culturals i en els cursos de literatura que hi feia regularment. Fa justament deu anys, Òmnium li va lliurar el premi Bages de Cultura al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa.

Nascut a Manresa l’any 1944 i llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, es va dedicar professionalment a l’ensenyament, a l’escola Flama de Manresa, des del 1975 fins al 2004. Des dels anys seixanta va fer múltiples activitats de difusió cultural. De 1965 a 1968 va formar part del grup Art Viu, on va dirigir muntatges d’autors com Bertolt Brecht, Eugène Ionesco, Ricard Salvat o M. Aurèlia Capmany, i de 1969 a 1973 va participar en les activitats de CineClub Manresa, entitat amb la qual tornava a col·laborar actualment. Fundador i membre actiu des de l’any l975 de la revista Faig, formava part també del col·lectiu artístic Quaderns de Taller, des de la seva fundació l’any l983, i va col·laborar en la secció Idees del diari Regió7. L’any l996 va reprendre l’activitat teatral amb la direcció de Faig Teatre. L’any 2005 va rebre el premi Estelada de la Fundació Independència i Progrés, i el 2010, el premi Oleguer Bisbal al “manresà més manresà”, atorgat per la revista El Pou de la gallina. Va publicar els llibres de poesia Essència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997); les narracions La Seu se’n va a córrer món i altres contes (1984), Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990) i Figuracions (1998); els assaigs Introducció a la Literatura (1989), De la veu a la lletra (1995) i Diàleg amb la poesia (1996); traduccions de l’obra de Giuseppe Ungaretti (1989), Albert Camus (1990) i Guy de Maupassant (2004), i crítica i assaig sobre temes culturals, literaris, artístics i cívics en diaris com Regió7 i El 9 Nou, i en revistes com Reduccions, Faig, Escola catalana, El Pou de Lletres, El Pou de la gallina, Ultime, L’Erol, Dovella, Revista d’Igualada o Assaig de Teatre.