Òmnium Cultural amb el català a la Justícia
Òmnium Cultural forma part de la Delegació Catalana que aquests dies s’ha desplaçat a Rosario (Argentina) per assistir al Primer Congrés de leS LlengüeS. Un congrés que va néixer com a resposta al 3r Congrés Internacional de la Llengua Espanyola previst per aquestes mateixes dates a la mateixa ciutat. Davant d’aquest congrés i les seves restriccions de participació, es va crear el CongréS de leS LlengüeS amb l’objectiu de reunir les comunitats culturals que han patit i pateixen la persecució i la imposició del castellà mitjançant la negació dels seus drets històrics i d’identitat. Com va explicar Jordi Foz, secretari d’Òmnium Cultural, en una roda de premsa que va tenir lloc el passat dia 11 de novembre, Òmnium Cultural forma part de la Delegació Catalana que aquests dies assisteix al Congrés de leS LlengüeS amb l’objectiu d’explicar la situació dels Països Catalans a tots els assistents. Segons Diego Arcos, president del Casal Argentí a Barcelona i capdavanter d’aquesta iniciativa, molts dels assistents del 3r Congrés Internacional de la Llengua Espanyola assistiran també al CongréS de leS LlengüeS, de manera que els dos congressos es convertiran en paral·lels. La resta de la Delegació Catalana està formada per Marta Cànovas, del Consell de l’Advocacia de Catalunya i Montse Armengou, reporter de TV3.
En una roda de premsa que ha tingut lloc avui, 16 de novembre, a la seu d’Òmnium Cultural, s’han presentat les conclusions bàsiques del contrainforme que Juristes per la Llengua Pròpia ha elaborat a partir del dictamen de la Comissió d’Estudis i Informes del Consell General del Poder Judicial. Aquest informe, com han manifestat diferents personalitats del món de la Justícia, descarta que el coneixement de la llengua i el dret propis de Catalunya siguin requisit inexcusable perquè un jutge pugui exercir a Catalunya. Des de Juristes per la Llengua s’ha elaborat un contrainforme, basat principalment en arguments jurídics, en el que es defensa que requerir el català a aquells jutges que vulguin exercir a Catalunya és, de fet, l’única via per garantir al ciutadà el dret d’utilitzar el català en l’àmbit de la Justícia, com bé li és reconegut tant en l’Estatut com en la Constitució. El Senyor Josep M. Puig Salelles ha defensat que en contra del que diu l’Informe, "exigir que parlin català no fractura la unitat del sistema judicial, i encara que ho fes – ha afegit- , en un país democràtic el ciutadà ha de tenir el dret d’escollir la llengua amb la qual vol ser atès". Jaume Moià, membre de la Comissió de Normalització del Col·legi de Procuradors de Barcelona, per la seva banda, ha afirmat que "la utilització de la llengua castellana a la Justícia és rebuda pel ciutadà com una imposició i que això converteix la Justícia en un ens llunyà".
Diferents associacions i entitats, com Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Plataforma per la Llengua i Obra Cultural Balear, ja han donat el seu suport a la campanya.
Per a més informació i adhesions