Biel Mesquida Amengual (1947, Castelló de la Plana) és escriptor, biòleg i comunicador.

Llicenciat en Ciències Biològiques (1969) i Ciències de la Informació (1979). La seva trajectòria vital i professional ha girat entorn de la literatura, la comunicació, la divulgació científica i la llengua i cultura catalanes, especialment a Mallorca, on resideix, i a Barcelona, ciutat que considera contrapunt de l’illa on va viure, estudiar i treballar les dècades dels seixanta i el setanta del segle passat.
El seu vincle amb la literatura neix de petit. Segons recorda ell mateix, va ser lector i escriptor precoç i compulsiu. Amb tan sols dos anys, ja llegia, i als tres, ja sabia escriure. Gràcies a la biblioteca materna va entrar ben aviat en contacte amb la gran tradició literària catalana,
com per exemple March, Costa i Llobera, Rodoreda, Ferrater, Foix o Espriu. I quan va ser adolescent, assistia a classes clandestines de català i a sessions il·legals de lectura de poemes a casa de Josep M. Llompart.
Durant aquells anys d’adolescència també va establir relació amb personalitats mallorquines del món de la cultura com Francesc de Borja Moll, Blai Bonet, Antoni Serra, Jaume Vidal Alcover, Antònia Vicens, Miquel Àngel Riera, Antonina Canyelles o Llorenç Moyà, entre
d’altres. Als seus anys de joventut, quan estudiava a la Universitat de Barcelona, fou un dels fundadors de SDEUB; van ser anys de revolta i d’enfrontament contra tot l’ordre establert: la lluita contra la dictadura franquista, la qual
cosa va resultar decisiva per a la seva formació i per a la seva vida. Es va relacionar amb poetes i intel·lectuals com Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Maria Aurèlia Capmany, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Pere Portabella, Xavier Folch, Ramon Barnils, Carles Hac Mor i Narcís
Comadira; amb pintors com Josep Guinovart, Antoni Tàpies, Modest Urgell, Frederic Amat i Miquel Barceló; amb científics com Oriol de Bolòs, Antoni Prevosti i Ramon Margalef; amb cantautors com Maria del Mar Bonet, Raimon, Guillermina Motta i Joan Manuel Serrat. I va continuar nodrint-se dels grans mestres de la literatura universal.
Mesquida ha excel·lit tant en prosa com en poesia, amb novel·les com L’adolescent de sal (1975) o Excelsior o el temps escrit (1995). En narrativa breu, destaquen Doi (1990), T’estim a tu (2001) i Els detalls del món (2005).
I en poesia, destaca El bell país on els homes desitgen els homes (1974) i The Blazing Library (1994), entre d’altres.
L’esperit crític l’ha portat a denunciar els canvis econòmics, socials i culturals que es van produir a les Balears a les dècades dels 60-70 del segle XX, i se’l considera un autor lluitador i crític. No obstant això, la seva obra va molt més enllà i fuig de simples classificacions.
Biel Mesquida ha estat també responsable de la secció de Ciències Biològiques de la Gran Enciclopèdia Catalana (1972-80), director d’Ucrònia d’Iniciativas Editoriales (1977-1980), així com a fundador i cap del Servei de Comunicació de la Universitat de les Illes Balears (1984-211). En aquests anys va dirigir un suplement de divulgació científica, Cultura és Ciència, del Diario de Mallorca, i fundà l’Associació Universitària de Gabinets de Comunicació de l’Estat Espanyol (AUGAC) de la qual va ser el primer president (1985-1989). També va crear i dirigir les Edicions UIB de la Universitat de les Illes Balears. Destaca el seu treball com a coguionista a la pel·lícula El Mar, d’Agustí Villaronga i les seves col·laboracions habituals a diverses publicacions com Lluc, Els Marges, Ara, Diario de Mallorca, El País, i Vilaweb entre d’altres. També és creador i director del Festival de Poesia de la Mediterrània des de 1999. Del 2000 al 2007 va ser el coordinador de la intervenció de Miquel Barceló a la Capella del Santíssim de la Catedral de Mallorca, i l’enllaç del pintor amb la Fundació Art a la Seu.
L’escriptura de Biel Mesquida, amb la seva recerca de la bellesa com a passió fixa, el seu llenguatge poètic exuberant que sempre és innovació, complexitat i experiment i una crítica ferotge, radical i àcida, és una de les més singulars, novelles i creatives del panorama literari català contemporani. El llenguatge sonor, poètic, sensual i cadenciós fins a la voluptuositat, de Biel Mesquida en la corda fluixa d’una línia avantguardista i arriscada, crea addicció