Projectes

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Maria Barbal i Farré 

Nascuda a Tremp (Pallars Jussà) el 17 de setembre de 1949. “A casa hi havia llibres en català i en castellà, originals i traduïts, el meu pare era un lector entusiasta”, diu Barbal. Els primers anys d’escolarització són al Colegio de María Inmaculada, de monges claretianes, dels tres als catorze anys. “Encara existeix al mateix indret, però restaurat i ampliat”, diu l’escriptora, “i ara té el mateix nom en català”. “Tan sols ho constato per esmentar que la meva instrucció va ser exclusivament en castellà, des del parvulari fins a la carrera de Filologia Romànica Hispànica a la Universitat de Barcelona, on em vaig llicenciar el 1971”. A partir d’aquell any, Maria Barbal comença a treballar en l’àmbit de l’ensenyament de Lengua y Literatura Españolas y Historia del Arte, que es desenvolupava en els nivells de Batxillerat i Preuniversitari.Maria Barbal i Farré situa la seva formació en català entre els anys entre el 1971 i el 1978. “Si algun mèrit he tingut, igualment que un gran nombre de persones de la meva generació, ha estat fer aquell esforç individual, a hores lliures de la feina, d’intentar posar-me al dia, començant per allò més bàsic, que és aprendre a escriure el català sense faltes”, admet. “Fitxes Ruaix, Guiatge d’Artur Martorell, Signe, Gramàtica de Pompeu Fabra, classes al CIC amb grans professors com Alfred Badia, etc. La consciència d’aquelles persones que han viscut ‘per guardar-nos els mots’ es fa per a mi cada dia més gran i neix l’agraïment i el desig de transmetre’l”, diu Barbal.

Va ser professora d’Òmnium Cultural, on va coincidir amb Maria Mercè Marçal, la gran poeta, amb qui la lliga una història paral·lela. “Érem dues joves de Ponent que acabarem exercint, també, de barcelonines, totes dues, professores de català i escriptores”, explica la flamant Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. L’any 1978 se celebren les primeres oposicions per cobrir places de professors de Llengua i Literatura Catalanes a l’Ensenyament Secundari, i Maria Barbal hi participa i aconsegueix plaça d’agregada a l’Institut de Cerdanyola del Vallès. Després de dos cursos, on també exerceix de Cap de Seminari, obté el trasllat a l’Institut Joan Maragall de Barcelona, on treballa vint anys.

És als anys vuitanta quan “una certa estabilitat personal desperta en mi la història de tota la vida, que es troba dintre meu, i busco les paraules per comprendre-la”. És en acabar aquest procés que ella mateixa explica quan neix la novel·la Pedra de tartera, que guanyarà per unanimitat el Premi Joaquim Ruyra de l’any 1984 i publicarà l’editorial Laia el febrer de 1985. “Llavors comença el meu camí d’escriptora”, assegura Maria Barbal.

Maria Barbal va arribar al món editorial amb Pedra de tartera, un dels debuts literaris més enlluernadors de la narrativa catalana contemporània i el descobriment d’una veu sòlida que de seguida va ser considerada com “una de les més netes i intenses de la seva generació”. Una desena d’obres, que combinen el recull de contes amb la novel·la i els escenaris rurals i urbans, avalen la bona acollida per part dels lectors i de la crítica de la obra de Maria Barbal. Guardons com el Premi Nacional de la Literatura Catalana, el Premi de la Crítica Serra d’Or, el Prudenci Bertrana, el Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana i la Creu de Sant Jordi que se li va atorgar l’any 2011; avalen una carrera literària sòlida i meritòria, així com “la confirmació d’una prosa narrativa que de seguida va ser considerada com una de les més netes i intenses de la seva generació”

Obres publicades

Novel·les

  • Pedra de tartera. Barcelona, 1985.
  • .Mel i metzines. Barcelona, La Magrana, 1990.
  • Càmfora. Barcelona, La Magrana, 1992.
  • Escrivia cartes al cel. Barcelona, La Magrana, 1996.
  • Carrer Bolívia. Barcelona, Edicions 62, 1999.
  • Bella edat. Barcelona, Edicions 62, 2003.
  • País íntim. Barcelona, Columna, 2005.
  • Emma. Barcelona, Columna, 2008.
  • En la pell de l’altre. Barcelona, Columna 2014.
  • A l’amic escocès. Barcelona, Columna 2019.
  • Tàndem. Barcelona, Destino, 2021.

Contes

  • Des de la gàbia. Barcelona, Edelvives, 1992.
  • Espaguetti Miu. Barcelona, La Magrana, 1995. Barcanova, 2008.
  • La mort de Teresa. Barcelona, Empúries, 1986.
  • Pampallugues. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991.
  • Ulleres de sol. Barcelona, La Magrana, 1994.
  • Bari, Barcelona. La Magrana, 1998.
  • La pressa del temps. Barcelona, Columna, 2010.
  • Cada dia penso en tu. Barcelona, Columna, 2011.
  • Dolça companyia, cara solitud. Barcelona, Edicions 62, edició de butxaca, 2013.

Premis i reconeixements

1991 – Premi de la Crítica Serra d’Or

1985 – Per Pedra de tartera
Premi Joaquim Ruyra
Premi Joan Crexells 
Premi Juvenil de la Generalitat de Catalunya

1993 – Per Càmfora
Premi Nacional de Literatura
Premi Crítica Serra d’Or
Premio de la Crítica Literaria de Narrativa Catalana de l’Associació Espanyola de Crítics Literaris

2000 – Per Carrer Bolívia
Premi Cavall Verd

2001- Creu de Sant Jordi

2005- Per País Íntim
Premi Prudenci Bertrana.

2009 – Per al conjunt de l’obra
Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

2010 – Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre Català

2019 – Premi Culturàlia de la ciutat de Tàrrega

2021- Per Tandem
53è Premi Josep Pla

2021 – Premi d’Honor de les Lletres Catalanes