Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Josep Piera i Rubió
Nascut a Beniopa (La Safor) l’any 1947, és poeta, narrador, assagista, articulista i traductor. De la literatura n’ha fet la raó i el sentit de la seva vida personal i col·lectiva, i ha convertit el territori on ha viscut en un dels motius centrals i en un dels valors simbòlics de la seva obra.
Com a poeta inicià les seves publicacions en català a principis dels anys 70 quan va ser seleccionat a l’antologia Carn fresca de joves poetes valencians, una antologia que va marcar un abans i un després en la creació, renovació i modernització de la poètica valenciana. Això va coincidir amb els inicis de la coneguda com a Generació dels 70, de la qual Josep Piera en serà un dels màxims representants. En aquesta època també col·labora activament en la creació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), formant part del primer equip directiu. També va participar activament en la represa del PEN Club català, del qual va ser-ne vicepresident pel País Valencià.
El curs 1985-86 va ser lector de català a l’Istituto Universitario Orientale de Napoli, a la càtedra del professor Giuseppe Grilli. D’aquesta experiència napolitana naixeria un dels seus llibres més celebrats, Un bellíssim cadàver barroc. A la tornada de Nàpols se li agreujà una malaltia abans no diagnosticada que el mantingué ingressat durant més d’un any (1988) a l’hospital Francesc de Borja de Gandia. D’aquesta experiència publica Ací s’acaba tot, un viatge real i mental on la malaltia i la vella Europa, representada per l’illa de Sicília, en són protagonistes.
Activista incansable de la nostra llengua i la nostra literatura, va ser un dels fundadors de la revista literària Cairell, a les acaballes dels 70. Va participar en els actes i recitals poètics més importants durant dècades, tant en els territoris de llengua catalana com a l’estranger. Va col·laborar en revistes literàries -Èczema, L’espill, Caràcters- i en la premsa diària -Avui, El País, Levante-EMV. Els seus llibres, tant en vers com en prosa, han estat guardonats amb alguns dels premis més importants, com l’Andròmina de novel·la, el Carles Riba de poesia i el Josep Pla de narrativa, entre els més significatius.
Literàriament, els anys noranta del segle XX destaquen pels llibres motivats pel seu interès per la poesia àrab antiga i moderna, amb títols com El paradís de les paraules (1995), un original assaig històric que converteix en protagonistes els poetes andalusins de la València islàmica.
Més tard publica diversos llibres dedicats a personalitats literàries i culturals del País Valencià, de camí entre l’assaig històric i la biografia novel·lada, com Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2001), Francesc de Borja, el duc sant (2009), on defuig l’hagiografia per tal d’humanitzar la figura del duc de Gandia, general jesuïta i sant catòlic. El somni d’una pàtria de paraules (2012) anirà dedicat a la figura de Teodor Llorente, el gran patriarca de la Renaixença valenciana.
La seva obra, en prosa i en vers, ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el francès i l’italià, entre altres idiomes, i la seva poesia ha aparegut versionada en antologies col·lectives diverses. L’any 1991 se li atorga la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva aportació com a director de l’Any del Tirant. El 2005 és nomenat membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El 2010 és honorat com a fill predilecte de Gandia, la seva ciutat, i el 2013 la seva trajectòria va ser reconeguda amb el Premi Abril d’Acció Cívica Valenciana.
Obres publicades
Poesia
› Renou: la pluja ascla els estels: Renou.
Ed. Tres i Quatre; València, 1976.
› Presoners d’un parèntesi.
Ed. Llibres del Mall; Barcelona, 1978.
› Crits baden la tarda melodiosa.
Ed. Septimomiau; València, 1979.
› El somriure de l’herba.
Ed. Proa; Barcelona 1980.
› Esborranys de la música.
Ed. Tafal; Ciutat de Mallorca, 1980.
› Brutícia.
Ed. Llibres del Mall; Barcelona, 1981.
› Mel-o-drama.
Ed. 62; Barcelona, 1981.
› Poemes de l’orient d’al-Andalus.
Ed. 62; Barcelona, 1983.
› Maremar.
Ed. 62; Barcelona, 1985.
› Antologia (a cura d’Enric Sòria).
Ed. Gregal; València, 1987.
› Dictats d’amors (poesia 1971-1991).
Ed. 62; Barcelona, 1991.
› En blau.
Ayuntamiento de Málaga; Málaga, 1993.
› En el nom de la mar.
Ed. Empúries; Barcelona, 1999.
› Cants i encants.
Ed. Ensiola; Muro (Illes Balears), 2004.
› Grècia.
Institució Alfons el Magnànim; València, 2007.
› La poesia.
Institució de les Lletres Catalanes i UNESCOcat.
Barcelona, 2008.
› El temps trobat.
Ed. Bromera. Alzira, 2013.
› L’art antic del crit escrit.
Tria i introducció de Víctor Labrado; dibuixos
d’Amaia Arrazola. Andana editorial. Algemesí,
2013.
› Poesia Completa 1971-2018.
Pròleg de Maria Josep Escrivà i epíleg de Jaume
C. Pons Alorda. Institució Alfons el Magnànim.
Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació.
València, 2018.
Prosa
› Rondalla del retorn (novel·la).
Ed. Tres i Quatre, València 1978.
› La parella (relat).
Ed. Prometeo, València 1979.
› El gran Guerau (relat).
El conte del diumenge, Ed. Prometeo,
València 1981.
› El cingle verd (dietari).
Ed. Destino, Barcelona 1982.
› Estiu grec (viatge).
Ed. Destino, Barcelona 1985.
› Les quatre estacions (paisatge).
Ed. Tres i Quatre, València 1986.
› Un bellíssim cadàver barroc (viatge).
Ed. 62, Barcelona 1987.
› Ací s’acaba tot (viatge).
Ed. 62, Barcelona 1993.
› Gandia i la Safor (paisatge).
Colomar Ed, Oliva 1995.
› Seduccions de Marràqueix (viatge).
Ed. 62, Barcelona 1996.
› Un bellíssim cadàver barroc (edició ampliada)
Ed. 62, Barcelona 1998.
› El jardí llunyà (ficció).
Ed. 62, Barcelona 2000.
› Els arrossos de casa i altres meravelles (cuina).
Ed. Empúries, Barcelona 2000.
› El temps feliç (memòria).
Ed. 62, Barcelona 2001.
› Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March
(biografia). Ed. 62, Barcelona 2001.
› Arran del precipici
(reescriptura d’El cingle verd)
Ed. Destino, Barcelona 2003.
› A Jerusalem (viatge).
Ed. 62, Barcelona 2005.
› La Drova (memòria).
Amb fotografies de Lluís Romero.
Ed. La Xara, La Valldigna 2006.
› Puta postguerra (memòria).
Ed. 62, Barcelona 2007.
› Francesc de Borja, el duc sant (biografia).
Ed. 62, Barcelona 2009.
› El duc que serà sant (biografia).
Dins de Francesc de Borja. Sant i duc de Gandia.
Ed. Bromera. Alzira 2009.
› Joc de Daus.
Ed. 62. Barcelona, 2012.
› Europa al vol.
Ed. Perifèric, Catarroja, 2016.
› El llibre daurat (La història de la paella
com no s’ha contat mai).
Ed. Pòrtic, Barcelona, 2018.
› Els fantàstics setanta. 1969-1974.
Institució Alfons el Magnànim. Centre Valencià
d’Estudis i d’Investigació. València, 2020.
Antologies de poetes clàssics
› Ausiàs March. Una tria. Introducció, i versió.
Editorial Barcino, Barcelona 2011.
› Poesies triades de Teodor Llorente.
Selecció i pròleg. XV Homenatge a la paraula.
CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2011.
Assaig literari
› “Narracions” d’Ernest Martínez Ferrando.
Inst. Alfons el Magnànim, València 1981.
› Els poetes arábigo-valencians.
Inst. Alfons el Magnànim, València 1983.
› El paradís de les paraules.
Ed. 62, Barcelona 1995.
› Visions del Tirant lo Blanc
(fotografies de Toni Catany).
Lunwerg editors, Barcelona 2007.
› El somni d’una pàtria de paraules.
Biografia de Teodor Llorente.
Ed. Bromera. Alzira, 2012.
› Mai no és tard (Vinyoliana).
PUV. Universitat de València. València, 2016.
Premis i reconeixements
› Premi Ausiàs March de poesia (1972):
Natanael. (En castellà)
› Premi Octubre-Andrònima de narrativa
(1977): Rondalla del retorn.
› Premi Carles Riba de poesia (1979):
El somriure de l’herba.
› Premi Josep Pla (1981):
El Cingle verd.
› Premi de la Crítica del País Valencià (1986):
Les quatre estacions.
› Premio Nazionale Vita di Artista de Nàpols
(1990): Un bellissimo cadavere barocco.
› Premi Josep Vallverdú d’assaig (1994):
El paradís de les paraules.
› Premi de la Crítica Serra d’Or d’assaig (1996):
El paradís de les paraules.
› Premi Sant Joan de narrativa en llengua
catalana (1996): Seduccions de Marràqueix.
› Premi Joanot Martorell de narrativa
de Gandia (2009): Francesc de Borja, el duc sant.
› Premi d’Assaig Mancomunitat
de la Ribera Alta (2011):
El somni d’una pàtria de paraules.
› Premi Alfons el Magnànim-València
de poesia (2013): El temps trobat.
› Premi Vila de Catarroja Benvingut Oliver
de narrativa (2015): Europa al vol.
Guardons honorífics
› Creu de Sant Jordi de la Generalitat
de Catalunya. 1991.
› Fill predilecte de Gandia.
Ajuntament de Gandia. 2010.
› Premi Pont del Mediterrani.
Mostra Viva, València, 2018.
› Premi Lletraferit de Cultura Valenciana.
València, 2020.
› Alta Distinció de la Generalitat Valenciana.
València, 2021.
› Premi Isabel-Clara Simó de Creació Literària,
atorgat per la Universitat d’Alacant, com a
Premi de Creació de les Universitats Públiques
Valencianes. 2021-2022.
› Premi Lluís Guarner de la Conselleria
de Cultura de la Generalitat Valenciana. 2022.