Projectes

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Enric Casasses i Figueres

Nascut a Barcelona el 1951, Enric Casasses és un dels poetes amb més intensitat artística i literària del país. Narrador, dramaturg, traductor i rapsode, ha esdevingut referent d’una nova manera de fer poesia a Catalunya, amb un repertori profund i extens que suma versos, narrativa i dramatúrgia, i que beu d’una àmplia gamma de corrents artístics. 

Des de la poesia trobadoresca fins al surrealisme més psicodèlic, Casasses s’ha fet seu l’accent de l’oralitat i ha aconseguit un estil propi i inclassificable amb reminiscències del moviment dadà, el Barroc, el Renaixement i la cultura més underground, sabent-se reflectit, també, en els grans autors de la literatura catalana com Jacint Verdaguer o Víctor Català. 

Al llarg de la seva trajectòria, Casasses ha exercit com a traductor d’autors com Conan Doyle, Nerval Blake i Max Jacob. També ha publicat una desena de discs recitats i ha col·laborat en innombrables accions, recitals i projectes culturals.

Casasses va publicar els seus dos primers llibres de poesia, La bragueta encallada (1972) i La cosa aquella (1982), en edicions alternatives, i avui dia ja se’n compten més de 25 en diferents editorials, entre els quals T’hi sé (Edicions 1984, 2013), A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni hi plou (Tria, 2013) i El nus la flor (Edicions Poncianes, 2017). En el camp de la dramatúrgia, el 2003 va publicar la peça de teatre Do’m (RE&MA).

Va ser premiat amb el Premi de la Crítica el 1993 per No hi érem (Empúries, 1993), amb el Premi Carles Riba de 1996 per Calç (Edicions Proa, 1996) i amb el Premi Joan Alcover de 1998 per Plaça Raspall (Edicions 62, 1998). En la seva faceta de traductor, va obtenir l’any 2011 el Premi Crítica Serra d’Or. Cal destacar que l’any 2012 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) com a reconeixement de la seva trajectòria literària i artística, i que el 2019 va rebre el Premi de la Crítica Catalana de poesia i el Premi Lletra d’Or al millor llibre publicat en llengua catalana per El nus la flor.

Obres publicades

Narrativa

  • El poble del costat. Barcelona: Empúries, 1993; 2008.
  • La foneria i el paperer. Barcelona: Roure Edicions, 2010.

Poesia

  • La bragueta encallada. Maó: Druïda, 1972.
  • La cosa aquella, seguit de Sense trofeu i Text llest. Maó: Druïda, 1982; Barcelona: Empúries 1991.
  • Tots a casa al carrer. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1992.
  • No hi érem. Sèrie negra de sonets moderns. Barcelona: Empúries 1993; Labutxaca, 2009.
  • Desfà els grumolls. València: Editorial 3i4, 1994.
  • Començament dels començaments i ocasió de les ocasions. Barcelona: Empúries, 1994; Edicions 62, 2007.
  • Els nous cent consells del consell de cent. Barcelona: Cave Canis, 1996.
  • Calç. Àlbum de poesia d’un instant i alhora il·lustrada. Barcelona: Edicions Proa, 1996 i 2005.
  • Uh. Aiguafreda: Container, 1997 i Lleida: Pagès Editors, 2007.
  • D’equivocar-se així. Barcelona: Empúries, 1997.
  • Coltells. Gaüses: Llibres del Segle, 1998 i 1999.
    De la nota del preu del sopar del mosso. Barcelona: Khan, 1998 / Granollers: Terrícola, 2015.
  • Plaça Raspall, poema en set cants. Barcelona: Edicions 62, 1998.
    sub dos. Sant Martí de Centelles: Container, 1999.
  • Canaris fosforescents. Barcelona: Empúries 2001.
    Descalç. Ljubljana – Barcelona. Vic: Emboscall, 2002; 2004.
  • Que dormim? Barcelona: Empúries 2002.
    Salomó. Barcelona: Cruïlla, 2004.
  • Urtx. Olot: Miquel Plana editor, 2006.
  • Cançons d’amor i de revolució. Llibre penjat a Internet, a la pàgina de Transports Ciberians.
  • Nosaltres i els agermanats. Barcelona: Tinta invisible, 2010.
  • Bes nagana. Barcelona: Edicions de 1984, 2011; 2013.
  • A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni plou. Barcelona: Tria, 2013.
  • Diari d’Escània i Univers endins. Barcelona: Empúries, 2013.
  • T’hi sé. Barcelona: Edicions de 1984, 2013.
  • Intent de comentar-hi el poema d’en Joan Maragall Soleiada. Bellcaire d’Empordà: Vitel·la, 2014.
  • El nus la flor. Barcelona: Edicions Poncianes, 2018.

Poesia i narrativa infantil i juvenil

  • L’amor de les tres mil taronges: història d’una reina que tenia la grip
    Històries d’animals, tretze. Palma: Documenta Balear, 2010.

Teatre

  • Do’m. Barcelona: RE&MA, 2003 i Girona: Accent Editorial, 2008.
  • Monòleg del perdó.

Crítica literària o assaig

  • Dimonis. Apunts de Jacint Verdaguer a la Casa d’Oració. Folgueroles: Vedaguer Edicions, 2014.

Premis i reconeixements

1991 – Premi de la Crítica Serra d’Or

1993 – Premi de la Crítica de l’Associació de Crítics Espanyols

1995 – Premi Carles Riba

1997 – Premi Ausiàs March

1997 – Primer Premi Contenidor

1997 – Premi Ciutat de Palma Joan Alcover

2011 – Premi de la Crítica Serra d’Or de traducció

2012 – Premi Nacional de Cultura de Literatura

2018 – Premi de la Crítica Catalana de poesia

2019 – Premi Lletra d’Or al millor llibre publicat en llengua catalana

2020 – Premi d’Honor de les Lletres Catalanes