Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Maria Barbal i Farré (Tremp, 1949)
Escriptora i mestra
El jurat va otorgar el Premi d’Honor a l’escriptora Maria Barbal per haver creat, a través de la seva escriptura, un espai literari i una veu pròpia: un estil contingut i essencial que proporciona a la seva prosa un gran to poètic, sempre al servei de la versemblança.
Per la composició de tot un univers que arrenca d’un compromís amb la realitat, que comença amb un rerefons autobiogràfic en els seus primers llibres, donant-nos una visió crítica del món rural del Pallars i de la decadència de la societat agrària; i que ha anat traçant un recorregut per la història del país, fent una crònica del temps que li ha tocat de viure amb una visió personal.
52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 1951)
Poeta, traductor, narrador, assagista, dramaturg, editor literari i articulista
El jurat destaca la contribució de Casasses a la llengua i cultura catalanes, especialment per l’originalitat del llenguatge poètic que ha creat, i per la qualitat de la seva obra, no sols en la poesia, sinó també en la traducció, l’assaig, l’edició i l’escena. El jurat considera és un gran coneixedor de les més variades tradicions literàries i culturals, que es trasllueixen al llarg de tota la seva obra. Ha creat un estil propi i transgressor a l’hora de fer (i dir) poesia, que l’ha convertit en una referència renovadora i influent dins el panorama de la poètica catalana contemporània. També destaca la gran implicació que Enric Casasses sempre ha mostrat a l’hora de participar i col·laborar en activitats i projectes innovadors culturals i socials.
51a Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa 1941)
Poeta, narradora i traductora
“Una veu inconfusible dedicada a explorar els aspectes de la vida moral de l’ésser humà”. Per al jurat, l’obra de Marta Pessarrodona és “una poesia de l’experiència humana”. El veredicte del 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes reflecteix la voluntat de guardonar una de les escriptores “més polifacètiques” i posa en valor “el diàleg continuat travat entre la cultura catalana i l’europea, especialment l’anglesa”. També va rebre el premi per “l’enorme i constant contribució a fer conèixer la pròpia cultura, especialment la de les escriptores i poetes” amb biografies com la de Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Frederica Montseny o Mercè Rodoreda.
50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Quim Monzó i Gómez (Barcelona, 1952)
Narrador, articulista i traductor
El jurat el defineix com “un referent ineludible per als escriptors catalans” i valora, entre d’altres, que “la seva capacitat narrativa, unit a la seva facilitat per copsar les formes populars, han fet dels seus textos veritables actes notarials d’un temps i d’un país”. Monzó és un “corredor de distàncies curtes, velocista de la prosa, directa i punyent”. Alhora, posa en valor el seu “humor còmplice” i la “claredat expositiva”. “Els seus contes són veritables enginys d’habilitat retòrica, fins a l’extrem que en molts sentits es podria dir que és una mena de Pere Calders del seu temps”.
49a Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943)
Escriptora i periodista valenciana
En reconeixement a l’aportació a la cultura catalana i en la normalització de l’imaginari col·lectiu de país i per la dedicació diària d’Isabel-Clara Simó durant 40 anys. El jurat ha va valorar l’obra immensa de Simó, “una producció extensíssima”.
48a Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Maria-Antònia Oliver i Cabrer (Manacor, 1946)
Escriptora i traductora mallorquina
Per la seva «variada producció literària amb la voluntat de normalitzar la literatura catalana» i pel seu «compromís amb la llengua i el país». El jurat va destacar l’obra d’Oliver en els camps de la novel·la, la narrativa, la traducció, el guionatge de ràdio i televisió o el periodisme, que «ha fet de la lectura en català un fet normal, per crear i fer arribar a amplis sectors de públic una llengua amiga i propícia a qualsevol registre de llenguatge».
