Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
El guardó
El 1994 Òmnium Cultural va encarregar a l’escultor Ernest Altés la realització d’un guardó per lliurar-lo a la persona premiada. Aquell any, en un acte solemne al Palau de la Generalitat, es van lliurar amb caràcter retroactiu els vint-i-cinc guardons als premiats d’honor anteriors, o bé als seus hereus. Fins l’any 2005 el guardó era cada any igual: estava fet de ferro i basalt. Però el 2006, i d’acord amb la renovació de la imatge de l’entitat, es va decidir fer un nou model, tot mantenint l’esperit de l’anterior.
A partir de l’edició del 2006 el guardó té una estructura fixa de ferro, basada en les quatre barres i el nou logotip d’Òmnium, a la que s’hi adjunta el còdol d’algun riu dels territoris de parla catalana: el 2006 va ser del riu Segre, el 2007 del Ter, el 2008 del Llobregat i el 2009 del Francolí.
- A partir de l’edició de 2010, aprofitant que el nom del guardonat es coneix amb anterioritat a l’acte de lliurament, el còdol triat és d’algun indret relacionat amb la persona que el rep.
- Així el 2010, en homenatge a l’obra de Jaume Cabré, del riu Pamano, al Pallars Sobirà.
- El 2011, a la riera que baixa de la serra de la Mussara, al Baix Camp, una zona amb la qual Albert Manent té un fort lligam personal i familiar.
- El 2012, a Mallorca, a la badia de Palma, ciutat on va néixer Josep Massot i Muntaner.
- El 2013, es va triar un còdol de la platja de la Barceloneta, un dels indrets més emblemàtics i populars de la ciutat on va néixer Josep M. Benet i Jornet.
- I el 2014 del Riu d’Alboi, que és el nom que pren un tram del riu Albaida (afluent del Xúquer) al seu pas per la ciutat natal de Raimon, Xàtiva.
- El 2016 el còdol es va recollir a Ses Coves, a Sa Ràpita, on en Joan Veny anava a banyar-se d’infant des de Campos, el seu poble natal. El 2016 de Cala Varques, a prop del Port de Manacor on Maria-Antònia Oliver passava els estius de petita.
- El 2017 es va recollir al riu Serpis, al seu pas per Alcoi, ciutat natal d’Isabel-Clara Simó.
- El 2018, amb Quim Monzó de guardonat, el còdol es va recollir a Barcelona, a la zona que antigament ocupava l’illa de Maians.
Bases del premi
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural, a proposta de la seva Junta Consultiva, l’any 1969.
És atorgat a una persona que per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.
Qualsevol candidat haurà de ser una figura reconeguda per alguns sectors de la cultura catalana. La seva obra ha d’haver assolit una maduresa i ha d’haver estat publicada.
Cada membre del Jurat, si presenta candidats, ha de dur a la reunió plenària en què es decideix el Premi un currículum de cada candidat amb una breu justificació escrita per la qual considera que mereix el Premi.
Aquest Premi, dotat anualment per l’associació Òmnium Cultural amb vint mil euros, no pot ser dividit ni tampoc declarat desert.
La concessió del Premi és confiada des de bon principi a un Jurat, que és integrat per nou persones de reconegut prestigi en l’àmbit intel·lectual.
La composició del Jurat es renova per terços cada dos anys, a proposta dels membres cessants (els més antics en el Jurat) i de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural.
El veredicte és adoptat per la majoria dels membres assistents a la reunió del Jurat.
El veredicte es donarà a conèixer públicament a través dels mitjans de comunicació. L’acte de lliurament del Premi d’Honor es farà en un termini d’entre tres i cinc mesos després de la seva proclamació pública
Jurat
El jurat del Premi d’Honor està integrat per nou membres que es renoven per terços cada dos anys.
Consulta els integrants del jurat del 2017:
- Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984)
Narrador i dramaturg - Fina Birulés i Bertran (Girona, 1956)
Doctora en Filosofia i professora de la Universitat de Barcelona - Marta Buchaca i Alemany (Barcelona, 1979)
Dramaturga, directora de teatre i guionista - Martí Domínguez i Romero (Madrid, 1966)
Biòleg, escriptor i periodista - Lluïsa Julià i Capdevila (Barcelona, 1958)
Doctora en Filologia Catalana i crítica literària - Maria Rosa Lloret Romañach (Roses, 1961) Catedràtica de lingüística catalana de la Universitat de Barcelona
- Isidor Marí i Mayans (Eivissa, 1949)
Sociolingüista i cantautor. Membre de la Secció Filològica de l’IEC - Joan Mas i Vives (Maria de la Salut, Mallorca, 1951)
Crític literari, filòleg i escriptor. Catedràtic de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB - Anna Sallés i Bonastre (Labruguiere, França, 1940)
Historiadora, professora jubilada d’Història Moderna i Contemporània a la UAB
Col·laboradors
Amb la col·laboració del Palau de la Música 