El guardó

El 1994 Òmnium Cultural va encarregar a l’escultor Ernest Altés la realització d’un guardó per lliurar-lo a la persona premiada. Aquell any, en un acte solemne al Palau de la Generalitat, es van lliurar amb caràcter retroactiu els vint-i-cinc guardons als premiats d’honor anteriors, o bé als seus hereus. Fins l’any 2005 el guardó era cada any igual: estava fet de ferro i basalt. Però el 2006, i d’acord amb la renovació de la imatge de l’entitat, es va decidir fer un nou model, tot mantenint l’esperit de l’anterior.

A partir de l’edició del 2006 el guardó té una estructura fixa de ferro, basada en les quatre barres i el nou logotip d’Òmnium, a la que s’hi adjunta el còdol d’algun riu dels territoris de parla catalana: el 2006 va ser del riu Segre, el 2007 del Ter, el 2008 del Llobregat i el 2009 del Francolí.

• A partir de l’edició de 2010, aprofitant que el nom del guardonat es coneix amb anterioritat a l’acte de lliurament, el còdol triat és d’algun indret relacionat amb la persona que el rep.
• Així el 2010, en homenatge a l’obra de Jaume Cabré, del riu Pamano, al Pallars Sobirà.
• El 2011, a la riera que baixa de la serra de la Mussara, al Baix Camp, una zona amb la qual Albert Manent té un fort lligam personal i familiar.
• El 2012, a Mallorca, a la badia de Palma, ciutat on va néixer Josep Massot i Muntaner.
• El 2013, es va triar un còdol de la platja de la Barceloneta, un dels indrets més emblemàtics i populars de la ciutat on va néixer Josep M. Benet i Jornet.
• I el 2014 del Riu d’Alboi, que és el nom que pren un tram del riu Albaida (afluent del Xúquer) al seu pas per la ciutat natal de Raimon, Xàtiva.
• El 2016 el còdol es va recollir a Ses Coves, a Sa Ràpita, on en Joan Veny anava a banyar-se d’infant des de Campos, el seu poble natal. El 2016 de Cala Varques, a prop del Port de Manacor on Maria-Antònia Oliver passava els estius de petita.
• El 2017 es va recollir al riu Serpis, al seu pas per Alcoi, ciutat natal d’Isabel-Clara Simó.
• El 2018, amb Quim Monzó de guardonat, el còdol es va recollir a Barcelona, a la zona que antigament ocupava l’illa de Maians.
• El 2019, es va utilitzar un maó recollit al barri de Camden, a Londres, on la poeta Marta Pessarrodona ha viscut en diverses etapes.
• El 2020, el còdol prové de la platja del port d’en Perris, a l’Escala, poble amb el que Enric Casasses manté forts lligams personals.
• El 2021, Maria Barbal tria que la pedra provingui de la seva ciutat natal, Tremp.