Aquest mes d’abril ens toca conèixer a Pere Calders. A diferència d’altres autors que han estat tractats dins d’aquest cicle, la professora Remei Romanos comença la sessió, destacant que Pere Calders és un escriptor molt conegut a qui tothom li agrada i pregunta a veure si, entre els 19 assistents, hi ha algú que no pensi així. Ningú no aixeca la mà.

Seguidament comença a detallar la seva extensa biografia: Pere Calders va néixer a Barcelona, concretament al carrer Rosselló, l’any 1912 de pares de procedència pagesa. Fill únic, criat per la seva mare i la seva àvia que el van ensenyar a llegir i escriure. De petit, passaven els estius a la finca Can Maurí, situada entre Polinyà i Sentmenat, on en fer-se fosc, la família i els mossos s’aplegaven a la cuina i s’explicaven històries fantàstiques sobre apareguts, morts que sortien del cementiri, etc. Aquest fet va influir posteriorment en la seva obra literària.

Posteriorment la família es traslladà al Clot i després al carrer Balmes i és en aquesta etapa que el matriculen a l’escola Mossèn Cinto al Passeig de Sant Joan, on hi va conèixer  el que seria amic de tota la vida i posteriorment cunyat, Avel·lí Artís i Gener (Tísner). L’escola utilitzava un sistema pedagògic molt avançat, aplicant el método Montessori, un dels principis del qual era que als nens petits s’els havia d’ajudar a fer les coses sols. També els feien fer redaccions de temàtica lliure.

Les persones més importants a la seva vida van ser el seu pare, Vicenç Caldés i la seva segona dona, Rosa Artís. Dibuixava molt bé. L’any 1929 va entrar a la Llotja, una espècie de Belles Arts actuals, especialitzant-se en cartells publicitaris En el 1936, a l’esclat de la Guerra Civil, ell estava afiliat al Sindicat de Dibuixants que era considerat de interès per la República. És va allistar a l’exercit, però no va disparar mai, perquè va fer de cartògraf.

Al 1938 la Generalitat li va encarregar un llibre que va ser “Unitats de xoc”, que és una espècie de dietari d’un soldat a la guerra. Aquesta obra va ser considerada massa partidista  comparada amb  “Homenatge a Catalunya” de George Orwell que tractava també de la Guerra Civil.

L’any 1939 any fugí a França i va anar al camp de concentració a Molló. Allà els hi van preparar una fugida espectacular i, amb el suport d’un comité que oferia ajuda als intel·lectuals, va anar al refugi de Roissy-en-Brie, on hi havia molt “marro”. Allà hi va coincidir amb, entre altres, Mercè Rodoreda, Armand Obiols i Francesc Trabal. També hi va trobar la Rosa Artís i es va enamorar d’ella. Com que els deixaven escollir on anar si havien de marxar va optar per Mèxic.

A Mèxic hi va arribar amb  una muda, 33 francs i 2 cartes de recomanació i va anar a veure en Josep Carner que va estar molt amable amb ell i li va publicar tres contes  a canvi de 240 pesos, més que res perquè pogués mantenir-se durant un temps. En aquell país va treballar en  diferents empreses i va publicar “Aquí descansa Nevares” i altres contes. Se li va retreure que en les seves obres menyspreava els mexicans.

Va marxar de Mèxic el 1962. L’any 1963 guanya el Premi Sant Jordi amb “L’ombra de l’atzavara”. L’empresa en què havia treballat a Mèxic casualment havia comprat l’Editorial Montaner i Simón i, com que els mexicans no hi coneixien ningú, li van demanar que hi treballès com a representant seu i ho va fer des de l’any 1963 fins al 1978 que es va jubilar. És en aquest any 1978 que la companyia Dagoll Dagom estrena l’obra “Antaviana”, basada en els textos seus, quan assoleix el màxim de popularitat entre la gent.

La professora acaba aquesta sessió destacant que Pere Calders va escriure 6 novel·les i 23 reculls de contes. Fou traduït a diferents llengües. Li va ser atorgat, entre molts altres premis i distincions, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1986. Va morir el 1994.

Hem acabat comentant les obres més descatades. I el proper mes de maig ens toca parlar de la gran Montserrat Roig, la qual cosa ens fa molta il·lusió.