Crònica de la sortida del Quedem? a l’edifici de l’Anònima i el refugi antiaeri de la Renaixença

Actualitat

Edifici de l’Anònima
El dissabte 10 de març, en el marc del programa de cohesió social d’Òmnium, una trentena de persones vam fer una visita a l’edifici de l’Anònima i al refugi antiaeri de la Renaixença, de Manresa.
Francesc Comas, historiador i bon coneixedor de la ciutat i els seus edificis, va fer una visita guiada per l’Anònima, un edifici que es va construir el 1894 per portar l’electricitat a Manresa i que va ser dissenyat per l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa. Vam descobrir que el que generava l’electricitat era una màquina de vapor que funciona amb carbó i que aquest arribava a Manresa procedent de les mines de Fígols (Berguedà) a través del carrilet.
Per aprofitar l’electricitat sobrant, es va construir una fàbrica tèxtil al costat, que va estar funcionant anys.
La concessió els primers anys la va tenir una empresa de Barcelona, però a partir del 1910 passa a mans de la Companyia Anònima Manresana d’Electricitat (CAME) i d’aquí li ve el nom pel qual es coneix l’edifici, l’Anònima.
Vam visitar la nau on hi havia on hi havia la turbina i la màquina de vapor i fins i tot, resseguint les galeries subterrànies, ens vam poder situar als peus de la gran xemeneia per on evacuava el fum la màquina de vapor.
L’edifici va anar passant a mans de diferents companyies elèctriques, fins que la darrera, Endesa, la va cedir l’edifici a l’Ajuntament de Manresa el 2014.
L’edifici actualment acull activitats puntuals com exposicions, actuacions i alguna celebració. S’està pendent però de poder-hi anar fent arranjaments en funció de la disponibilitat pressupostària.

Refugi antiaeri de la Renaixença
La visita al Refugi Antiaeri de la Renaixença va ser guiada per Conxita Parcerisas, historiadora i membre de l’associació Memòria i Història de Manresa.
Va ser construït durant la guerra civil espanyola (1936-1939) per protegir la població civil dels bombardejos de les tropes franquistes i del seu aliat Mussolini. A Manresa se’n van construir diversos, fins a 10, per tal que les persones tinguessin temps d’arribar-hi des d’on vivien o on es trobaven en el moment de l’avís.
Seguint l’exemple de Barcelona, el desembre del 1936 es va crear a Manresa la Junta per a la defensa de la població civil, la qual va impulsar la construcció dels refugis.
Manresa va patir un terrible bombardeig el 21 de desembre del 1938, en què van perdre la vida 33 persones. El gener del 1939 ha va haver-hi dos bombardejos més, dels quals no hi ha víctimes documentades.
El refugi es troba a peu de carrer i les 4 galeries que el formen són àmplies, per la qual cosa hi cabien força persones.
Per a més informació podeu consultar el següent enllaç: www.memoria.cat/bombardeigs, i també podeu accedir a l’opuscle que ens va mostrar la Conxita