Badalona es presenta com municipi pilot d’acolliment lingüístic amb Teatre de Guerrilla
[05/11/2004] Eva Santana va fer un retrat en primera persona del panorama literari català en la tercera sessió del cicle ‘El desconcert de la literatura’, que fins el 25 de novembre té lloc tots els dijous a l’Anís del Mono, i que està inclòs dins els actes de la 54 Nit de Santa Llúcia. Combinant l’acidesa -és possible viure d’escriure? És possible malviure d’escriure, va respondre l’autora- i el sentit de l’humor -‘escriure es paga a pes’, va revelar, entre els somriures o en alguns casos les rialles del públic-, l’escriptora va fer un recorregut pels diferents escenaris del món editorial del país. L’autora va plantejar aquest itinerari, que va donar pas a un intens debat amb el públic, amb uns arguments situats lluny del romanticisme -les editorials són un negoci, va exclamar-, però també, i paga la pena remarcar-ho, lluny del cinisme: ‘escriure és la meva opció de vida i, malgrat tot, em dóna moltes satisfaccions’. Vilaweb Badalona ha fet un extens seguiment de la xerrada, amb fotos i vídeos descarregables aquí. Santana va distingir, citant l’escriptora Eva Piquer, l’escriptura creativa -reservada per les persones genials… o ‘les que tenen amb molta sort’, va apuntar- i l’escriptura alimentària -‘la que permet pagar les factures’-. L’autora, que té dos llibres publicats a les editorials Columna i Planeta i és articulista del diari Metro, va criticar la precarització del sector editorial català: es publica molt, massa; l’intrusisme està a l’ordre del dia i la promoció dels llibres és insuficient per als autors nous, són algunes de les idees que va aportar. L’escriptora va reconèixer que l’aventura de viure d’escriure -especialment quan has de tirar de l’escriptura alimentària- moltes vegades pot acabar esgotant les energies per la creació, tot i afirmar que aquest no era el seu cas. ‘A mi la imaginació no se m’asseca així, tot i que és evident que et treu temps que podries invertir en coses més creatives’. Va revelar que ella escriu sobre experiències personals, que passa, naturalment, per diferents filtres i tractaments; i no va descartar, en un futur pròxim, acabar escrivint sobre les seves ‘desventures’ com a escriptora. La representant de la llibreria Daina, que va presentar l’acte, va fer un repàs de la biografia de Santana, tot destacant que moltes persones que compraven un llibre de l’autora, tornaven després a veure si en tenien més. Eva Santana (Badalona, 1972) ha publicat: Els maldecaps de l’Emi Pi. (Ed. Columna, col.lecció Xip, núm. 2) i Parents, amics i altres calamitats inconfessables. Ed. Planeta, col.lecció Ramon Llull. Ha obtingut el premi Ciutat de Badalona-Països Catalans Solstici dŽEstiu, 1995 amb lŽobra “Els maldecaps de lŽEmi Pi” (Ed. Columna). Més informació sobre Eva Santana, aquí . Dijous vinent, 11 de novembre, serà el torn de Julià de Jòdar, que parlarà a partir del tema ‘Un barri, el món’.
[10/11/2004] El Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Badalona i Sant Adrià serà un dels centres (juntament amb els d’altres 6 municipis catalans) que desenvoluparà un pla pilot d’acolliment lingüístic per al període 2004-2005. Aquests plans, que han de servir d’experiència i de model a d’altres poblacions de Catalunya amb característiques sociolingüístiques similars, formen part del pla estratègic de política lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Totes les actuacions previstes es presentaran el dimarts 16 de novembre, a les 19 hores, en un acte al Teatre Zorrilla de Badalona, al qual assistiran representants de l’Ajuntament de Badalona i de la Generalitat de Catalunya. L’acte està obert a tota la població de Badalona i acabarà amb un espectacle de Teatre de Guerrilla, amb gags muntats expressament per a l’ocasió.
El Pla pilot proposa una sèrie d’actuacions per facilitar el coneixement de català i el coneixement de la realitat social i cultural de la ciutat. S’ha tingut en compte, naturalment, que Badalona és un municipi amb un nombre important de ciutadans de la resta de l’Estat, una tercera part de la seva població és nascuda fora de Catalunya i la població nouvinguda es concentra en barris on el català no és la llengua d’ús habitual. La població estrangera s’ha doblat en els darrers dos anys, i ja representa el 7,85% de la població, tot i que si es compara per barris la població nouvinguda arriba al 24% (la Pau i el Remei), 22% (Artigues) i 20% (la Salut).
Algunes d’aquestes actuacions són les següents:
* Cursos de català, amb franges horàries noves, dies no laborables i ús de noves tecnologies. Aquest període 2004-2005 s’oferiran 27 cursos bàsics en periodització trimestral, 3 cursos bàsics bimestrals i 2 cursos bàsics en dissabte al matí.
* Activitats d’entorn per al coneixement de la realitat social i cultural de la ciutat. Entre aquestes activitats destaquen les sessions sobre història, tradicions i costums de Catalunya que ofereix l’ACCAT, les visites culturals que programa el Museu de Badalona (com la visita a l’Anís del Mono), sortides culturals, recorreguts de descoberta del territori, etc.
* Programa Voluntaris per la llengua, mitjançant el qual es posen en contacte una persona que parla català i una altra que vol practicar la llengua catalana per conversar en català. Aquest projecte es va iniciar al juny de 2003 amb la col·laboració d’Òmnium Cultural de Badalona. Actualment hi ha en funcionament unes 40 parelles lingüístiques i hi ha més de 20 associacions i entitats adherides, les quals es compromenten a promoure la participació dels seus socis com a voluntaris o aprenents.
* Campanya Voluntaris per la llengua. Establiment col·laborador, amb el qual els establiments col·laboradors es comprometen a no canviar de llengua si els seus clients s’expressen en català, encara que parlin amb dificultat, per tal de facilitar-los l’aprenentatge de la llengua catalana i fomentar-ne l’ús.
Actualment hi ha més de 90 comerços adherits entre Badalona i Sant Adrià.
* Els Mercats Municipals amb Voluntaris per la llengua, una col·laboració especial amb els mercats municipals de Badalona que consta de tres actuacions:
* espai radiofònic (entrevista a un venedor o venedora d’un mercat i concurs de llengua)
* exposició de fotografíes El Mercat amb uns altres ulls (on els alumnes que no han nascut a Catalunya fotografíen allò que els crida l’atenció de la plaça)
* joc lingüístic (joc de preguntes a les parades dels mercats)
Més informació: