Quant temps fa que no parles de ‘terramper’ ni de ‘fer forrolla’? Et deus haver adonat que hi ha paraules del català que van caient en desús: no les fem servir o fins i tot les desconeixem.

Des d’Òmnium hem publicat un interactiu on els usuaris poden posar a prova el teu coneixement i recuperar paraules del català.

Promocionem la llengua. Defensem el català.

L’amnistia és l’única solució col·lectiva que pot beneficiar les persones represaliades condemnades per l’Estat espanyol. L’amnistia no resol el conflicte polític, però és l’única via per afrontar-ho: la solució política passa per l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Des d’Òmnium promovem l’amnistia i fem recollides massives de signatures perquè la Llei d’Amnistia s’aprovi al Congrés dels Diputats.

#CoronaCiao va denunciar la corrupció i l’opacitat de la monarquia espanyola i va reclamar responsabilitats polítiques i judicials a escala europea. A partir de les revelacions sobre la xarxa financera oculta de Joan Carles I —basada en fundacions i comptes a paradisos fiscals—, la campanya va posar el focus en la impunitat històrica de la institució i en la necessitat d’obrir un debat republicà. Més de 26.900 persones van signar per traslladar la denúncia a les institucions europees.

També es va impulsar una iniciativa per retirar noms i símbols borbònics de l’espai públic arreu dels Països Catalans. Alhora, va desplegar una tasca divulgativa amb vídeos que van comptar amb la participació de diverses figures públiques com Ana Pardo de Vera, David Fernández o Bel Olid, entre d’altres. La cançó “Corona Ciao”, d’Arc de Triomf i Xeic!, en va esdevenir l’himne.

Hem d’aconseguir 200.000 euros abans del 9 d’abril que ajudaran a finançar 4 projectes vitals per superar la crisi de la Covid-19. Volem fer aquest esprint amb tu i, per cada euro que hi aportis, Òmnium n’hi posarà un altre. T’hi apuntes?

Amnistia Ara! va ser una campanya per reclamar una llei d’amnistia que posés fi a la causa general contra l’independentisme, que afectava més de 4.600 persones represaliades, incloent-hi presos polítics, exiliats i causes obertes. La iniciativa va mobilitzar àmplies capes de la societat civil, amb centenars d’entitats adherides i una històrica recollida de més de 200.000 signatures de suport, que van convertir-se en un clam massiu per la fi de la persecució judicial. La campanya va desplegar nombrosos actes arreu del país, accions simbòliques i una intensa activitat comunicativa per fer visible el consens social i polític a favor de l’amnistia.

L’objectiu de la campanya es va aconseguir el 30 de maig de 2024, quan el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei Orgànica 1/2024, d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. Aquesta llei és una conquesta col·lectiva de la societat civil que reconeix el conflicte polític, rescabala la vulneració de drets fonamentals i estableix que els actes perseguits durant el procés d’autodeterminació no eren delictius.

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, està injustament empresonat des del 16 d’octubre de 2017, actualment al Centre Penitenciari de Lledoners (Catalunya). 

Cuixart està acusat de rebel·lió per haver-se manifestat de forma cívica i pacífica el 20 de setembre de 2017 a Barcelona, al costat de milers de ciutadans més.

El seu empresonament vulnera els seus drets fonamentals i els de la seva família però també els teus.

Consulta en aquest web tot el que fem per denunciar aquesta injustícia.

Aprofitant l’arribada de centenars de milers de turistes a Catalunya durant els mesos d’estiu, des d’Òmnium Cultural engeguem una campanya per denunciar la baixa qualitat democràtica de l’Estat espanyol. Amb el lema “Free All Catalan Political Prisoners” explicarem als turistes provinents d’arreu del món que hi ha detalls de l’Estat espanyol que, segurament, les seves guies de viatge no expliquen. Estem parlant de la regressió democràtica que vivim a l’Estat, del deteriorament dels drets fonamentals, de l’existència de presos polítics i exiliats o de la repressió policial de l’1 d’octubre. Despertem consciències i, de retruc, internacionalitzem la situació política de Catalunya.

Nou presos polítics catalans són privats de llibertat per exercir pacíficament drets fonamentals com el d’expressió i manifestació, opinió i participació política o el dret a un judici just

Setze ciutadans europeus són discriminats per la seva lluita pacífica i democràtica pel dret del poble de Catalunya a l’autodeterminació

Dialogue for Catalonia va ser una iniciativa internacional que tenia com a objectiu promoure una solució democràtica i dialogada al conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol. La plataforma es presentava com un espai de trobada i sensibilització, adreçat especialment a l’opinió pública i a institucions europees i internacionals, per explicar les vulneracions de drets fonamentals i posar en relleu la necessitat d’una sortida política basada en el diàleg, la negociació i el respecte a la voluntat democràtica dels ciutadans catalans.

La campanya es va impulsar amb el suport d’entitats, organitzacions i més de 50 personalitats internacionals compromeses amb els drets humans i la resolució pacífica de conflictes. Entre aquests signants hi ha noms de gran rellevància, com Jody Williams, Yoko Ono o Mairead Corrigan. Les principals accions van ser la difusió de manifestos i posicionaments públics, la creació de materials divulgatius en diversos idiomes i la celebració d’actes i conferències en l’àmbit internacional per generar complicitats i aliances. Així, Dialogue for Catalonia va buscar situar el cas català a l’agenda global, reforçar la legitimitat de la demanda de diàleg i contrarestar la narrativa repressiva de l’Estat espanyol.

Protestar no és terrorisme va néixer per denunciar la repressió judicial i mediàtica contra les mobilitzacions del moviment Tsunami Democràtic. En concret, la campanya denuncia que 11 activistes vinculats al cas Tsunami van ser investigats per delictes de terrorisme, tot i que l’acció promovia protestes pacífiques per canalitzar el malestar social en forma de desobediència civil. La iniciativa assenyala l’abús de la legislació antiterrorista i de l’Audiència Nacional per perseguir activistes i independentistes sense proves consistents, vulnerant drets fonamentals com la presumpció d’innocència, la llibertat ideològica i el dret de manifestació.

L’acció central de la campanya es va basar en articular una resposta col·lectiva de denúncia i solidaritat amb les persones encausades, amb accions de mobilització, actes públics i difusió a les xarxes. S’hi van implicar entitats socials, col·lectius de drets humans i organitzacions polítiques, que van reclamar el respecte als drets civils i polítics i el final de la repressió sota la coartada antiterrorista. La campanya també va impulsar materials informatius i d’impacte per visibilitzar els casos i promoure una narrativa clara: exercir els drets fonamentals mai pot ser considerat terrorisme. La campanya va comptar amb 184 entitats adherides i 204 personalitats signants, entre les que podem trobar a Rigoberta Bandini, Andreu Buenafuente o Oleguer Presas, entre d’altres.